Diumenge passat em va passar una cosa poc semblant a les d’altres diumenges. Al matí, a les 11.30 hores, els Geganters de Sant Cugat feien la presentació d’un regal que els havien portat els Reis, i vaig decidir anar-hi.

L’interessant no va ser el que van presentar (en el sentit que no és d’això del que us vull parlar) sinó que el que va fer diferent el diumenge va ser el de després. Ens vam trobar uns quants a la Plaça de l’Om i vam decidir anar a prendre alguna cosa a una Terrassa d’un bar de la plaça del Monestir per fer temps abans d'anar a dinar.

Vaig tenir una sensació peculiar i, alhora, gratificant…No només estava amb gent amb qui no comparteixo el dia a dia, sinó que m’ho estava passant molt bé. Evidentment no eren desconeguts, sinó que és gent que he conegut gràcies a la cultura popular catalana.

Una altra de les coses que m’aporta aquest món cultural popular: les relacions amb altra gent que, si no fos gràcies a aquest element comú, no hauria conegut mai. Era una sensació diferent, però puc assegurar que va fer que no oblidi mai aquell vermut de diumenge amb sardanes de fons.

I un altre els avantatges de viure a Sant Cugat: el fet de viure en un poble on, per sort, hi ha gent que encara creu que no som una gran ciutat.

Segueix @esthermadrona al twitter