L'última setmana ha estat marcada per l'ádeu d'una les grans nadadores que ha donat aquest país, la millor si la valorem pel seu palmarès. Parlo, és clar, de la Gemma Mengual, que a més de ser catalana també es veïna nostra i durant molts anys ha entrenat a casa nostra, al CAR.

A tots els que ens agrada l'esport ens agrada seguir les grans cites esportives, siguin de l'esport que siguin. I estarem d'acord, molts de nosaltres, que el referent de la natació en aquestes cites, com a mínim l'última dècada, ha estat la Gemma Mengual. Ens quedem orfes d'un gran valor, i també d'un exemple d'esportista i persona. Personalment, i m'atreviria a dir que per a la majoria de nosaltres, ha estat la persona que ha fet que coneguem i haguem passat estones llargues veient per televisió un esport tant poc mediàtic com és la natació sincronitzada. Crec que aquesta és la gran aportació que ha fet la Gemma a aquest esport, l'ha projectat i l'ha dotat d'un pes que com ella mateixa va reconèixer el dia que va anunciar el seu adéu, "fa poc era impensable".

La Gemma Mengual se'n va per la porta gran, com ha de ser. Hi ha molts casos d'esportistes, de gran estrelles, que no han sabut dir adéu en el seu moment, o han tornat innecessàriament. En tenim molts exemples. La Gemma ha trobat el moment i els motius en una cosa tant humana com és la familia, i ha sabut prioritzar el què de veritat és la seva vida. Amb massa freqüència ens oblidem que els esportistes d'elit també tenen una vida fora de la rutina esportiva, amb massa freqüència també n'hi ha que no saben trobar l'equilibri entre l'esport i aquesta altra vida. En aquest sentit, també n'és un gran exemple.

Desconeixo si la Gemma estava preparada o no per lluitar per una medalla als Jocs, però tinc clar que ha sabut prendre una decisió valenta en un moment gens fàcil. L'aplaudeixo i li dono les gràcies pels moments de nervis que ens ha fet passar, però també pels bons moments, encara que tot hagi estat a través d'una petita pantalla de televisió.

Segueix @PereFPoveda al twitter