Els pirates espanyols d’àguila a l’espatlla han declarat aquests dies la guerra a França per les bromes reiterades dels Guignoles sobre el dopatge en l’esport espanyol. Ministres, ambaixadors, esportistes, periodistes... han carregat tintes contra el país de la revolució per uns gags on, en format de paròdia, mostraven gent com Contador, Nadal o Gasol relacionant-se amb el dopatge.

Quins són els límits de l’humor? Anirà a gustos, però per a mi haurien d’estar molt lluny. Una societat que no permet bromes sobre ella és una societat acomplexada. A Estats Units, dos dies després d’un possible atemptat ja estan fent broma sobre el tema. L’humor parteix d’estereotipis, ja per si exagerats, per projectar una imatge distorsionada i divertida d’un personatge.

Ningú pot negar la relació de l’esport espanyol (almenys fins fa uns anys) amb el dopatge i la permissivitat de les institucions. En espais d’humor estrangers ho aprofiten per fer acudits i gags, que hi ha gent (ministres inclosos) que se’ls prenen com declaracions d’estat. No m’imagino el Vaticà queixant-se públicament de TV3 per les seves imitacions al Polònia, la veritat.

Segueix @bernatbella al twitter