Creix l’atur que incrementa la pobresa. Es retallen recursos a la sanitat i l’ensenyament i la precarietat ens arriba amb tanta força, que la indignació dels agents socials ja fa córrer la veu d’una vaga general. En conseqüència, les sol·licituds d’ajuda no paren d’augmentar. Cáritas -ara recurs social indispensable- davant de les proporcions del problema ja mira amb inquietud la continuïtat dels serveis que presta.

Malgrat aquest context tan negatiu, aquest febrer se’ns convida -com des de fa molts anys- a participar en la campanya de Mans Unides contra la fam del món. Ens demanen ajut per edificar unes classes a l’escola de Batangladu (un llogaret de l’Índia) perquè els alumnes no hagin d’abandonar els estudis per falta d’aules. A aquest indret ni tenen subvencions per edificar escoles, ni l’Administració es fa càrrec dels mestres. Les mateixes famílies paguen el professorat que educa els seus fills. Allà no es retalla res perquè no hi ha res a retallar. La fam i set de justícia -a més d’endreçar casa nostra, que bona falta ens fa- posa en qüestió que emfatitzem tant “l’estat del benestar” mentre altres s’ofeguen en el malestar de la misèria.

Tinguem el seny de fer el que bonament puguem aquí i allà.