Última actualització: 19 de febrer del 2012
Una fira única
Reportatge
El Mercantic fa 20 anys que va obrir les seves portes a la ciutat i ofereix una gran varietat d’antiguitats, a més d’artesania i una oferta cultural diversa
L ‘any 1992 es va inaugurar a la ciutat el Mercantic, una gran fira permanent d’antiguitats. El recinte va obrir les seves portes després que tanqués la fàbrica de ceràmica Barnils, situada a l’avinguda de Rius i Taulet, amb l’objectiu de crear un espai similar als grans centres d’antiguitats francesos i adaptar-ho a la manera de ser de Catalunya. El Mercantic és, avui en dia, un referent en la venda d’aquest tipus de productes. “No hi ha a l’Estat cap lloc d’aquestes característiques ni d’aquestes dimensions”, afirma el seu propietari, Octavi Barnils. “El sector de la venda d’antiguitats és molt volàtil i canviant, i per això, el Mercantic, durant els seus 20 anys d’història, s’ha hagut d’anar reinventant i adaptant per poder sobreviure,” explica Josep Maria Camps, director del centre.
Més de 80 comerciants estan repartits entre totes les instal·lacions. La part interior del recinte està reservada a la venda d’antiguitats i artesania. S’hi poden trobar des de làmpades, cistells i culleres de boix fetes a mà, fins a collarets reconstruïts amb peces d’èpoques passades, com també tapisseries de butaques amb robes vintage. Però això només és una petita part de la llarga llista d’objectes que es poden trobar i observar entre les parets del Mercantic, tot un oasi d’antiguitats al mig de la ciutat. La Unió és l’espai situat al pis de dalt on un conjunt de comerciants exposen les seves antiguitats sense tenir botiga pròpia. Tot i això, no tot són antiguitats al Mercantic, també s’hi pot trobar un outlet de mobles de gamma alta i un espai dedicat a exposicions que van canviant i sovint mostren mobles xinesos, un estil en augment entre els decoradors.
Els dies de cada dia es pot veure als exteriors del Mercantic els antiquaris restaurant les seves peces davant de les casetes de colors. Durant la setmana, aquests professionals preparen els seus productes per després vendre’ls els caps de setmana. Els dimarts a la tarda hi ha un curset de restauració de mobles, al qual hi acudeixen tant professionals del sector com aficionats.
Dies especials
El dia més concorregut de la setmana al Mercantic és el diumenge. Tots els comerciants obren les seves parades de cara als ciutadans que s’acosten a l’indret a comprar o simplement a observar tot aquell festival de productes artesanals o antiguitats. El dissabte és el moment de la subhasta. Comerciants de diferents llocs arriben aquest dia per subhastar els seus lots de productes. Normalment, aquesta activitat va dirigida a professionals del sector, però a vegades també particulars porten els seus lots per poder vendre’ls.
El dia més esperat, però, és el primer diumenge de cada mes, el dia de la “descarregada a peu de camió”. Camions plens d’antiguitats i diferents productes arriben al Mercantic per poder-se mostrar al públic. Aquesta proposta es va emmirallar amb la tradició francesa de les fires d’antiguitats. A més, el diumenge següent a la descarregada hi ha el mercat d’artesans, que només es porta a terme els mesos de menys fred i els de menys calor.
Gastronomia
Actualment, l’espai està en procés de fomentar, també, la cultura gastronòmica dins el recinte com a complement de l’oferta de parades d’antiguitats i d’artesans. Fa un parell de setmanes, el 5 de febrer, va tornar a entrar en funcionament el restaurant Amparito, ubicat dins del Mercantic i que obre tots els diumenges. D’aquesta manera se suma al Xiringuito, el local que funciona com a restaurant cada dia oferint menús diaris i també actuacions en viu els caps de setmana durant els sopars.
Els comerciants
Alguns dels botiguers estan al Mercantic des que va obrir. És el cas d’Ángel Álvarez, que fa 20 anys que té la botiga. Explica que ell era electricista i que sempre havia tingut afició a les antiguitats. Diu que moltes vegades és el primer d’arribar i l’últim de marxar i que, fins i tot, s’ha quedat tancat a dins en més d’una ocasió. L’Eva Guix és la tercera generació de cistellers de la ciutat. El seu pare i avi tenien la botiga de Can Bufa a la plaça del Monestir, fa més de 40 anys, i ara en fa 11 que estan al Mercantic. Diu que té l’avantatge d’estar envoltada d’altres comerciants i d’aquesta manera hi ha més clients. L’Elodie Martin i l’Amanda Patermon, de nacionalitat francesa i anglesa respectivament, són restauradores i es van instal·lar al recinte al novembre. Diuen que estan envoltades d’un lloc de treball molt agradable en què poden prendre contacte amb altres restauradors. Al mig d’antiquaris i artesans també trobem el taller de Martí Manyà, un ferrer que es va traslladar a les instal·lacions fa quatre anys i que esculpeix escultures i també altres objectes de ferro funcionals.
Problemes amb les institucions
El propietari del Mercantic, Octavi Barnils, es lamenta que, segons ell, el Mercantic i l’Associació Cultural d’El Siglo no han tingut mai el suport de les institucions. I a més, explica que els diumenges la Policia Local se situa als voltants del recinte per posar multes als clients que no han pogut estacionar el vehicle correctament. Moltes vegades el cotxe és enretirat per la grua.
Més de 80 comerciants estan repartits entre totes les instal·lacions. La part interior del recinte està reservada a la venda d’antiguitats i artesania. S’hi poden trobar des de làmpades, cistells i culleres de boix fetes a mà, fins a collarets reconstruïts amb peces d’èpoques passades, com també tapisseries de butaques amb robes vintage. Però això només és una petita part de la llarga llista d’objectes que es poden trobar i observar entre les parets del Mercantic, tot un oasi d’antiguitats al mig de la ciutat. La Unió és l’espai situat al pis de dalt on un conjunt de comerciants exposen les seves antiguitats sense tenir botiga pròpia. Tot i això, no tot són antiguitats al Mercantic, també s’hi pot trobar un outlet de mobles de gamma alta i un espai dedicat a exposicions que van canviant i sovint mostren mobles xinesos, un estil en augment entre els decoradors.
Els dies de cada dia es pot veure als exteriors del Mercantic els antiquaris restaurant les seves peces davant de les casetes de colors. Durant la setmana, aquests professionals preparen els seus productes per després vendre’ls els caps de setmana. Els dimarts a la tarda hi ha un curset de restauració de mobles, al qual hi acudeixen tant professionals del sector com aficionats.
Dies especials
El dia més concorregut de la setmana al Mercantic és el diumenge. Tots els comerciants obren les seves parades de cara als ciutadans que s’acosten a l’indret a comprar o simplement a observar tot aquell festival de productes artesanals o antiguitats. El dissabte és el moment de la subhasta. Comerciants de diferents llocs arriben aquest dia per subhastar els seus lots de productes. Normalment, aquesta activitat va dirigida a professionals del sector, però a vegades també particulars porten els seus lots per poder vendre’ls.
El dia més esperat, però, és el primer diumenge de cada mes, el dia de la “descarregada a peu de camió”. Camions plens d’antiguitats i diferents productes arriben al Mercantic per poder-se mostrar al públic. Aquesta proposta es va emmirallar amb la tradició francesa de les fires d’antiguitats. A més, el diumenge següent a la descarregada hi ha el mercat d’artesans, que només es porta a terme els mesos de menys fred i els de menys calor.
Gastronomia
Actualment, l’espai està en procés de fomentar, també, la cultura gastronòmica dins el recinte com a complement de l’oferta de parades d’antiguitats i d’artesans. Fa un parell de setmanes, el 5 de febrer, va tornar a entrar en funcionament el restaurant Amparito, ubicat dins del Mercantic i que obre tots els diumenges. D’aquesta manera se suma al Xiringuito, el local que funciona com a restaurant cada dia oferint menús diaris i també actuacions en viu els caps de setmana durant els sopars.
Els comerciants
Alguns dels botiguers estan al Mercantic des que va obrir. És el cas d’Ángel Álvarez, que fa 20 anys que té la botiga. Explica que ell era electricista i que sempre havia tingut afició a les antiguitats. Diu que moltes vegades és el primer d’arribar i l’últim de marxar i que, fins i tot, s’ha quedat tancat a dins en més d’una ocasió. L’Eva Guix és la tercera generació de cistellers de la ciutat. El seu pare i avi tenien la botiga de Can Bufa a la plaça del Monestir, fa més de 40 anys, i ara en fa 11 que estan al Mercantic. Diu que té l’avantatge d’estar envoltada d’altres comerciants i d’aquesta manera hi ha més clients. L’Elodie Martin i l’Amanda Patermon, de nacionalitat francesa i anglesa respectivament, són restauradores i es van instal·lar al recinte al novembre. Diuen que estan envoltades d’un lloc de treball molt agradable en què poden prendre contacte amb altres restauradors. Al mig d’antiquaris i artesans també trobem el taller de Martí Manyà, un ferrer que es va traslladar a les instal·lacions fa quatre anys i que esculpeix escultures i també altres objectes de ferro funcionals.
Problemes amb les institucions
El propietari del Mercantic, Octavi Barnils, es lamenta que, segons ell, el Mercantic i l’Associació Cultural d’El Siglo no han tingut mai el suport de les institucions. I a més, explica que els diumenges la Policia Local se situa als voltants del recinte per posar multes als clients que no han pogut estacionar el vehicle correctament. Moltes vegades el cotxe és enretirat per la grua.
Paraules clau
Enllaços relacionats
Glossari
Comenta la notícia que acabes de llegir:
TOT Sant Cugat es reserva el dret a no publicar aquelles aportacions que siguin contraries o atemptin contra la Llei, la moral, la dignitat, la bona fe o l'ordre públic, o que infringeixin drets de propietat intel·lectual o industrial. TOT Sant Cugat tampoc assumeix cap responsabilitat derivada de l'enllaç a altres webs de tercers, ni dels seus continguts, que es pugui accedir a través del nostre portal.
El més llegit
El més cercat
