El darrer “paquet de mesures per pal·liar la crisi”, eufemisme que fan servir mitjans de comunicació i polítics per anomenar les retallades dels minsos drets que ens havien concedit des de l'època feudal, m'ha arribat, per sort, treballant lluny del tràfec urbà. I dic per sort perquè la informació va passar com una anècdota que no va poder amargar el bon ambient de l'estada.

En vam parlar als àpats però sense donar-li gaires voltes, la conclusió era clara, cal començar de nou. No ens vam posar de mal humor tot i que de motius no en faltaven, en l'ambient es respirava un ”ja ens ho trobarem quan tornem, ara gaudim” i fins hi tot un conegut cantant del sud va reivindicar que la felicitat és l'únic que no ens poden prendre ni retallar. I és ben cert, el país necessita bon humor i energia positiva per sortir del forat però també per passar com millor pugui el dia a dia. Això només depèn de cadascú i de la capacitat de positivitzar els moments que ens intenten fer passar. Ens retallen els sous, els drets, la democràcia...mica en mica ens van donant prou raons com per plantar-los cara i posar-hi noms i cognoms.

Em costa d'entendre com en una societat “avançada” com la nostra tenim la capacitat de passar per l'adressador tantes vegades com ens demanin. Mica en mica i cada cop més, sota la tutel·la d'altres artífecs llunyans els que ens manen semblen més aquells senyors feudals que decidien sobre els drets dels camperols. Nosaltres no hem triat el sistema, ni el deute, ni les regles del joc. Amb prou feines hem decidit com volíem construir aquest sistema que anomenen democràcia i que cada dia que passa es fa evident que ens han fotut el pèl.

Potser ha arribat el moment de prendre les decisions que calgui i saltar-se la legalitat mentre aquesta només vagi a favor dels qui la dicten. Això si, fem-ho amb alegria.

Segueix @quimpla a twitter