Se suposa que quan comprem un gos en una botiga, un acte obscè tenint en compte la situació límit de les protectores com la de Mataró (SPAM), actualment embargada, ho fem perquè busquem una raça en concret i que estigui sa.

Això últim pot semblar una evidència però es veu que una gran cadena de botigues d’animals s’ha dedicat durant l’últim any a vendre cadells malalts, la majoria dels quals moren al cap de poc. El nombre de persones que han patit aquesta negligència ha crescut tant que l’associació Libera! n’està recopilant tots els casos per poder prendre les mesures pertinents.

M'exaspera la facilitat amb què un ésser viu es converteix en un producte més quan hi ha diners pel mig. I encara més que es vengui al millor postor, que sempre hi és, sense importar res més. Perquè justament per estalviar, les botigues d’animals han optat per adquirir els gossos als països de l’est.

S’ha de tenir pocs escrúpols per mercadejar amb una vida d’aquesta manera, però comprar aquests cadells sabent com han estat criats i transportats és de degenerats. I si això ha sortit a la llum és precisament perquè degut a aquestes males condicions, molts d’ells pateixen malalties i paràsits de tota mena.

Irònicament, a casa també vam comprar un gos en una botiga de Sant Cugat que provenia de Romania. El número que tenia tatuat a la panxa, com un producte més amb el seu codi de barres, m'hagués hagut de fer veure que aquell animal no havia estat criat en bones condicions.

Tot i que no estava malalt, la crueltat d'aquest negoci s'havia acarnissat amb ell d'altres maneres. El meu gos es va passar l'etapa més important de la seva vida, els seus primers sis mesos de vida, tancat en un aparador del qual només en sortia a vegades, sense estímuls ni oportunitat de socialitzar-se amb altres gossos o persones.

Les conseqüències d'aquesta barbaritat van quedar impreses en el seu caràcter: esquiu, poc juganer, fugisser davant l'excés de carícies i amb una por extrema als desconeguts. Tot i que el Misku va millorar amb el temps ja que era un més de la família i el portàvem allà on anàvem, aquest punt apàtic i poruc no el va perdre mai.

Segueix @MarMampel a twitter