NOTÍCIA ESTESA
NOTÍCIA ESTESA
Última actualització: 19 de febrer del 2014
Pol Carreras, esquiador
Pol Carreras: “Sotxi és una parada en el camí, espero que el fet d’anar-hi m’obri portes”
Pere Fernández
Entrevista L'esquiador valldoreixenc participarà per primera vegada en els Jocs Olímpics d’Hivern, i ho farà aquest dimecres amb la prova d'eslàlom gegant. L'altra parova serà el 22 de febrer amb l'eslàlom
El valldoreixenc Pol Carreras debuta als Jocs Olímpics d'Hivern, que es disputen fins al 23 de febrer a Sotxi, Rússia. Concretament ell participarà en dues proves, l‘eslàlom gegant, aquest dimecres 19 de febrer, i l’eslàlom, el 22 de febrer. Pol Carreras ha estat un dels vuit esportistes catalans que ha seleccionat el Comité Olímpic Espanyol per participar als Jocs, tot i que en el cas de Carreras la seva selecció és fruït dels seus bons resultats aquesta temporada, que l'han permès baixar dels 20 punts FIS. Participarà a les proves de gegant i eslàlom.

Pol Carreras ha hagut de recórrer un camí ple d’entrebancs per arribar a la meta a què tot esportista somia arribar: disputar uns Jocs Olímpics. Aquest valldoreixenc de 24 anys ho ha aconseguit i aquest mes de febrer disputarà dues proves dels Jocs d’Hivern de Sotxi, l’eslàlom i l’eslàlom gegant.

Quin significat té per a vostè anar a aquests Jocs Olímpics?
La veritat és que estic content, no tan sols per a mi, també per als meus pares, germans, cosins, avis. Anar a uns Jocs Olímpics és el resultat de la feina de tots.

Què espera treure d’aquesta experiència?
Sent realista, el primer que vull fer és gaudir al màxim de l’experiència, perquè mai se sap, potser no hi tornaré mai més!

I pel que fa a resultats esportius?
Espanya està arribant-hi, però encara està per darrere en comparació amb altres països. Estar entre els 15-20 primers de l’eslàlom seria un bon resultat.

No és gaire habitual veure esportistes catalans o espanyols en eslàlom!
En aquest sentit hem trencat l’ou, perquè l’equip s’està especialitzant molt en velocitat, en descens. Al final no sóc l’únic, també hi participarà l’Àlex Puente. Però sí que és veritat que a la Copa d’Europa i a la Copa del Món sóc l’únic que ho està fent amb continuïtat.

Expliqui’m com ha estat el camí per arribar fins aquí.
Complicat. Quan vaig entrar en l’etapa absoluta vaig estar amb l’equip nacional, però vaig veure que allò no funcionava. El 2010 em van oferir anar amb un equip privat a Suïssa i vaig estar-hi dos anys. Aquella experiència sí que va ser bona. Però la temporada passada vaig tornar a l’equip nacional i va ser un desastre. No hi havia diners, i no vam poder fer el programa correctament. A l’abril em van dir que no continuaria.

I aleshores, què va fer?
Tenia dues opcions: deixar-ho, com ja ho han fet alguns esportistes que estaven amb mi, o continuar sol. Jo vaig decidir continuar, em vaig tirar de cap a la piscina. Al final ha sortit bé, però pensant-ho bé... en aquell moment no sé en què pensava!

De manera que aquesta temporada l’ha afrontada tot sol.
I majoritàriament amb els diners dels meus pares. A l’estiu vaig estar amb dos nois francesos i un andorrà compartint despeses, però el programa el vaig dissenyar jo. El més dur comença a l’octubre, quan comencen les competicions i marxo completament sol a França, Itàlia, Noruega... Va arribar un dia que els vaig dir als meus pares que no podia continuar. No podia conduir, buscar els hotels, anar a les reunions de les carreres, preparar els esquís, no podia fer-ho tot. Al desembre va pujar la meva mare a ajudar-me i al gener, el meu pare. Ha estat duríssim.

A més, en aquest temps ha engegat una campanya de micromecenatge.
Sí, la veritat és que no tenia cap tipus d’esperança. M’ha sorprès moltíssim, les primeres tres setmanes ja portava 4.000 euros! L’EMD de Valldoreix també m’ha ajudat molt.

M’imagino que el fet que aconsegueixi l’objectiu després de tot el que ha viscut fa més especial aquesta participació als Jocs!
És increïble. Pensa que he estat moltes vegades a punt de deixar-ho. Quan em van dir que aniria a Sotxi... El meu pare fa dies que gairebé no és ell.

Després de Sotxi, què pot passar?
Sotxi és una parada en el camí. Jo vull seguir, però l’única condició que poso és que no em costi més diners. Espero que el fet d’anar a Sotxi m’obri portes i pugui rebre beques. Jo he de viure, tinc 24 anys i no puc estar vivint dels meus pares. Espero també que la Federació Espanyola em subvencioni el programa. Si no hi ha aquestes condicions, no podré seguir.

Li ha d’obrir portes a la força!
En principi, pel sol fet d’anar-hi, traient un resultat normal, m’ha d’obrir portes. Com a mínim, per al pròxim any.

Com arriba a la competició?
Arribo bastant bé psicològicament perquè els resultats han estat bons i tinc confiança. Al mes de gener vaig tenir una petita lesió, una fractura al sacre. Però tinc dies per endavant i crec que arribaré molt ben preparat.
Pol Carreras vol estar entre els vint millors del món. FOTO: David Molina
En el plànol
Comenta la notícia que acabes de llegir:
TOT Sant Cugat es reserva el dret a no publicar aquelles aportacions que siguin contraries o atemptin contra la Llei, la moral, la dignitat, la bona fe o l'ordre públic, o que infringeixin drets de propietat intel·lectual o industrial. TOT Sant Cugat tampoc assumeix cap responsabilitat derivada de l'enllaç a altres webs de tercers, ni dels seus continguts, que es pugui accedir a través del nostre portal.
NOTÍCIA ESTESA
NOTÍCIA ESTESA