“La meva il·lusió és fer una medalla i crec que pot arribar”

L’Erika Villaécija és l’única esportista de Sant Cugat que competeix als Jocs Olímpics de Londres. Ho farà en dues modalitats de natació diferents, en 800 metres lliures i en els 10 quilòmetres d’aigües obertes. Després d’Atenes i Pequín, Londres es presenta com la gran oportunitat de fer medalla olímpica

Erika, són els teus tercers Jocs. Després de dues experiències, com els afrontes, aquests?
Jo estic tranquil·la. He tingut una experiència bona i una de dolenta. A Atenes vaig quedar cinquena en el 800 i sisena en el 1.500. Els dolents van ser a Pequín, allà vaig estar malalta i no vaig poder competir bé. Crec que aquests són especials per això, perquè tinc molta experiència i combino dues disciplines, que em dóna dues oportunitats de medalla.

La medalla és un somni o una obsessió?
Una mica de cada. Però sobretot és un somni. Si segueixo nedant és perquè la meva il·lusió és fer una medalla en uns Jocs Olímpics i perquè crec que pot arribar. Però com et deia, estic tranquil·la. La preparació ha anat bé i vull competir bé. Ja es veurà què passa.

És clar, hi ha les rivals. Tu que les coneixes, com creus que arriben a la cita?
Aquí el problema és que tothom arriba al 100%. Els Jocs Olímpics és la competició més important per a tothom. Així que, com que no es pot controlar la resta, l’únic que queda és controlar-se un mateix.

Una de les proves en què participes és relativament nova per a tu, la d’aigües obertes.
Sí, només porto dos anys nedant en aquesta prova. El 2010 vaig quedar novena al Mundial, i el 2011 hi vaig tornar a competir, a Xangai. Havia de quedar entre les deu primeres per anar als Jocs i vaig quedar desena. Vaig tenir molta sort. Participar-hi és un premi.

10 quilòmetres a l’aigua són molts quilòmetres!
Sí, es fan molt llargs. És difícil, no només perquè no estic acostumada a aquesta distància, sinó pel contacte físic, l’estratègia de la prova, els girs a les boies. L’objectiu és arribar al final en les posicions de davant, als mundials sempre anava darrere. Aleshores tindré opcions.

Creus que estàs davant dels teus últims Jocs i per tant, de la teva última oportunitat, o Rio també entra en els teus plans?
En piscina potser sí que és l’última, no ho puc saber. En aigües obertes encara podria tenir una segona oportunitat, perquè aquesta prova t’allarga molt més la vida esportiva i la gent és més gran. De fet, sóc de les més joves.

Entenc que tindrem Erika Villaécija per a un bona temporada...
Com a mínim fins l’any que ve, segur.

A Barcelona 2013.
És clar. A més, coincideix que el primer Mundial en què vaig competir també va ser a Barcelona, i vull estar-hi novament. Competir a casa sempre és bonic.

Quin significat té ser olímpica per tu?

Realment em vaig adonar del seu significat a Pequín, quan em vaig posar malalta. Se li ha de donar molta importància. En natació no es pot aspirar a una altra cosa que a participar en uns Jocs. És una experiència per a tota la vida que s’ha de disfrutar.

De tota la teva carrera, quin creus que ha estat el millor moment?

Em quedo amb la medalla d’or que vaig guanyar al Mundial de Dubai (el 2010, a la prova de 800 metres lliures). M’havia costat molt arribar a les medalles, de guanyar un campionat del món, i va arribar en un moment en què jo em sentia molt rara de forma, les competicions anteriors no m’havien anat bé. Va ser com un cop d’autoritat, em vaig adonar que podia fer-ho, que ho havia aconseguit i que encara podia aspirar a fer alguna cosa més.

Parla’m del CAR. Després de tants anys, per tu ha de ser una segona casa.
Sens dubte. Ha estat molt important, no només per obtenir resultats, sinó perquè també m’ha permès seguir estudiant. Aquí tinc totes les facilitats del món. El CAR m’ha fet créixer com a persona, quan era més jove em vaig haver d’espavilar, i ara hi tinc una segona família.

Vas néixer a Barcelona, has estat des dels 15 anys al CAR i en fa dos que tens residència a Sant Cugat. Hi fas vida, a la ciutat?
Des que hi visc, molt més. La Festa Major no me les perdo mai i m’agrada també veure els castellers. Fem molta vida també al bar Hamburg, hi anem amb els amics.

Olímpica
Erika Villaécija té 28 anys i en porta dotze al CAR de Sant Cugat, on dia rere dia s’entrena sota les ordres de Joan Fortuny. La nedadora debuta el dijous 2 d’agost als seus tercers Jocs Olímpics, després d’haver participat a Atenes, on va fer diploma olímpic, i a Pequín. Des de la seva primera medalla en un torneig important –la de plata en el 4x200 a l'europeu de Berlín 2002– ha guanyat 16 medalles en grans cites, entre les quals destaca una d’or al campionat del món de Dubai, l’any 2010. La seva especialitat són els 800 metres lliures, tot i que també ha guanyat medalles en 1.500 metres lliures, 4x100 i 4x200. A Londres, a més de participar als 800 metres lliures, ho farà en una prova nova, els 10 quilòmetres d’aigües obertes. Des de fa dos anys l’Erika viu a Sant Cugat. Sent la ciutat com si fos casa seva.
 
 
 
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?