En record de l’Àlex Pando

Sóc el pare d’un noi que tu vas entrenar fa anys a la teva etapa en el SantCu, a les instal·lacions Jaume Tubau, a la categoria d’alevins. Jo com a exjugador de futbol conec les interioritats i les singularitats dels vestidors i dels entrenadors.
Vaig quedar admirat de tu des del primer moment. Per l’afecte que els hi donaves, recordo que en lloc de cridar-los pel seu nom els anomenaves a cada un d’ells amb el nom d’un jugador famós en concret. Això els motivava de manera extraordinària. Sempre estaves pendent de tots els detalls que necessitaven els nanos (un cordó de bota, una mitgeta... etc.)... fomentant la companyonia entre ells...

També eres exigent i dur quan calia. Però, sobretot, eres un enamorat de l’esport i de la teva feina. Ens trobàvem de tant en tant pel poble... sempre tenies un moment per fer la xerradeta... i recordàvem aquells temps. Quan vaig llegir la notícia de la teva mort, vaig plorar.

Adéu, Àlex, sempre estaràs en el record del meu fill Arnau i meu.

Ferran Blasco