Estossecs a l’Auditori

Apreciats senyors: aquest divendres dia 24 vam assistir a la representació de ‘La disputa’, per Josep Maria Flotats i Pere Ponce, a l’Auditori.

 

Vam sortir absolutament enfadats i decebuts, i no precisament per la representació. El problema era que es va fer impossible de seguir el text, un text difícil, ja que no és una acció teatral convencional sinó un diàleg profund sobre les idees filosòfiques de Voltaire i Rousseau. I el motiu de no poder connectar en cap moment amb l’obra van ser els continuats estossecs d’una part considerable d’espectadors que semblaven repartits estratègicament per fer la guitza. I és que es veu que hi ha gent disposada a pagar l’entrada només per ser vistos pels seus veïns o amics, però que en realitat no els importa gens el que van a veure. Si els interessés el més mínim no estarien estossegant durant tota la representació. Això sí, un cop acabada se n’obliden que haurien de continuar tossint, ni que sigui per quedar bé.

 

Tenir un cert nivell cultural no és anar al teatre o a un concert o a qualsevol altre acte, i fer-se notar. És tenir un mínim de bona educació i de respecte per als altres espectadors i per a les persones que realitzen la representació. I en aquest sentit, i sap greu, el grau d’educació del nostre país va de mal en pitjor. A moments semblava que hagués comprat una entrada per sentir tossir i que els estossecs, de tant en tant, fossin interromputs per dos senyors que estaven discutint sobre vés a saber què.

Espero que l’Auditori de Sant Cugat prengui les mesures adients perquè no torni a passar. Si hi ha soroll, s’ha de parar la representació fins que els suposats malalts mal educats parin o se’n vagin. És l’única solució. Ja ha passat en altres sales i amb gran èxit.
Si no, cada vegada s’està fent més desagradable anar als teatres o a les sales de concert.

 
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?