Surrealisme policial

Valoro i agraeixo la tasca d’ordenació i seguretat que fa la policia al matí a les escoles, no és fàcil… tots anem amb presses i som molts. Jo sóc de les que m’estimo més anar-hi una mica abans per evitar els col·lapses, i deixo el meu fill un centenar de metres lluny si cal: té 11 anys, pot caminar perfectament i té el temps necessari per fer-ho.

Puc dir que des que van obrir l’Escola Turó de Can Mates ho he fet sempre així (amb els seus germans) i mai hi ha hagut problema... fins que hem tingut una necessitat: no ha de posar el peu a terra, així que vaig decidir apropar-me a la porta i parar un moment a l’aparcament de motos (aquell dia buit). Ell s’ha estrenat amb les crosses i jo amb la policia, per mala sort em va tocar l’agent 105: tractant-me amb menyspreu i superioritat, xulesc i desafiant em va multar sense escoltar-me, tergiversant la informació a la sanció. Nit i dia amb el company 124 qui, al dia següent, educat i amable m’indicava i ajudava.

És surrealista que en un cas així tinguem sanció o ajuda depenent de l’agent que et toqui: la nostra Policia Local hauria de tenir una coherència (i tots els seus membres un mínim d’educació i humanitat).