TEMPS ERA TEMPS

“No hi ha res més gran i no hi ha res més humil que l’amor”.
Avui inicio amb aquestes paraules el que fa temps vull dir. Ens estem deshumanitzant!
Ja fa temps que mantinc una lluita callada. Tots, en general, vivim sota d’un imperi, i aquest, sota d’un imperi superior. Es va iniciar després de la guerra, un gran esforç perquè els fills arribessin a fer una bona carrera.

L’home pensava intel·ligent com era natural. I sense adonar-se començaren les propagandes.
Entre les propagandes i les comoditats, es va perdre la responsabilitat. L’afany de la possessió econòmica no té aturador. Ens hem adonat, fins a qui punt hem arribat? De què serveix llegir els diaris, si nosaltres mateixos no ho veiem? Clar, farem una manifestació. Quantes manifestacions justes, es fan? Penseu en els polítics, què pensen fer?

La meva vida, ja, a les acaballes, supera les seves dificultats a través d’una manera vergonyosa Continuo estimant, qui s’apropa per ajudar-me, també necessita estabilitat, és una persona (encara).
Total deu fer un segle que vam descobrir l’Homo Sapiens i ja ho veieu. Les polítiques més de dretes, les tenim a punt d’actuar i el poder no té entranyes. Què ens espera?

Vull fer públic el meu menyspreu des de l’Església fins a tots els poders públics. Cada persona té el seu propi jutge. S’han acabat les aparences!

La justícia és per a tothom i la humilitat la millor lliçó.