Mauri: "El PSOE s'està convertint en un dels màxims responsables de la repressió"

Marcel Mauri, vicepresident d'Òmnium Cultural va ser a Sant Cugat el dissabte 1 de juny, en el marc d'un acte de la campanya 'Judici a la democràcia', que l'entitat sobiranista presidida pel pres polític Jordi Cuixart ha impulsat amb diferents esdeveniments arreu del territori. Mauri analitza en aquesta entrevista amb el TOT Sant Cugat l'actualitat política i els últims passos del judici del procés.

El judici està arribant al seu punt final. Des del principi, vostès van engegar la campanya 'Jo acuso', fent referència al fet de la voluntat de convertir el judici en una acusació contra l'Estat espanyol. Creu que ho han aconseguit?

Nosaltres platejàvem, com a mínim, dos objectius en el judici: primer desemmascarar l'extrema dreta de VOX, i això s'ha aconseguit des del primer moment. Veure que hi havia una acusació popular de l'extrema dreta, que estava aprofitant aquest judici com a arma electoral, per tal de fer la seva campanya, crec que s'ha aconseguit i, per tant, en aquest sentit estem satisfets, tot i que, malauradament no hem aconseguit expulsar-los del judici, com seria normal en qualsevol país democràtic. La segona qüestió important per a nosaltres era demostrar que és un judici polític, i això ja es va veure clar al primer dia, quan la Fiscalia començava a preguntar a la gent si eren socis d'Òmnium Cultural, per exemple, i el jutge ho permetia. I després, pel que fa al desenvolupament, al principi Marchena va intentar semblar més neutral, però li ha anat caient la careta i s'ha anat demostrant aquest nerviosisme que tenen.

Com ha viscut aquest desenvolupament del judici, des de la seva figura de vicepresident d'Òmnium?

Bé, Marchena ha intentat, sobretot perquè això saben que, si no hi ha una sentència absolutòria, acabarà al Tribunal Europeu de Drets Humans, havien d'intentar guardar les formes. Però al final els cau la mascara i la forma com han tractat els testimonis, als advocats... Demostren subjectivitat, cosa que no pot demostrar un jutge. Al final els surt allò que tenen dins. El sistema judicial espanyol ha sortit al rescat davant d'aquesta operació tant malèfica de 'romper Espanya'. Ells han sortit al rescat per garantir la unitat d'Espanya. No és la seva funció, però...

"Ens sentim orgullosos que la ciutadania hagi demostrat que hi ha lleis que són injustes"

Abans i durant del judici, s'han escoltat moltes veus que apunten que la sentència ja està escrita. Tenen aquesta sensació?

Nosaltres sempre hem tingut la sensació que sí, que la sentència la tenen molt clara, però també hem dit que els hi posarem molt difícil, perquè la puguin signar. Bé, els hi hem posat molt difícil, perquè hem demostrat que no hi ha rebel·lió, que no hi ha sedició, que sí que es va exercir desobediència civil, evidentment, i ens sentim orgullosos que la ciutadania hagi demostrat que hi ha lleis que són injustes i que, per tant, s'han de desobeir. Davant de situacions injustes cal aquesta desobediència per tal de transformar realitats. Això s'ha fet sempre, i ho seguirem fent. I això és el que ha pogut demostrar en Jordi Cuixart amb les seves intervencions.

Els presos polítics, sobretot Jordi Cuixart, han dit que se senten serens. Com està?

Està bé, molt seré, molt convençut que des del judici està poden defensar aquests drets i aquestes llibertats que estan en risc, la mateixa democràcia. També defensant aquesta desobediència civil com a una eina útil i imprescindible per lluitar davant de situacions de desigualtat. Ell se sent un representant de la societat civil, de tants milions de persones que defensen els drets i les llibertats del nostre país, d'aquest 80% de la ciutadania de Catalunya que no vol repressió, que vol poder exercir l'autodeterminació. Ell se sent representant de tota aquesta gent, per això mai ha volgut marxar del banc dels acusats i sempre s'ha assegut allà al mig. És un dels pocs presos que no s'ha mogut d'allà, perquè considera que allà, amb ell, hi ha asseguts aquests més de 2 milions de persones que van votar l'1 d'octubre.

"Estem veient un govern del PSOE que ha decidit que contra l'independentisme tot s'hi val"

Recentment s'han suspès als presos polítics escollits a les urnes, tant al Congrés com al Senat.

Aquesta incapacitat, o manca de voluntat del Govern espanyol de buscar solucions polítiques. El Govern del PSOE s'està convertint en un dels màxims responsables de la repressió, i això sap molt de greu haver-ho de dir, perquè confiàvem que serien part de la solució i, de moment, han decidit ser part del problema. Amb els diputats suspesos, amb la lleugeresa i l'arbitrarietat amb la qual se'ls ha suspès, saltant-se els seus propis reglaments. La justícia espanyola ja s'ha hagut d'embrutar les mans, i ha estat la mateixa política espanyola que ha permès aquesta ingerència tant greu... Estem veient un govern del PSOE que ha decidit que contra l'independentisme tot s'hi val.

"El Jordi fa política, evidentment, perquè defensar els drets i les llibertats"

Jordi Sánchez va decidir fer el pas a la política, presentant-se al Congrés per Junts per Catalunya. Per què Jordi Cuixart decideix mantenir-se al marge, en aquest sentit?

Jordi Cuixart és el president d'una entitat amb 58 anys d'història, com és Òmnium Cultural, entitat de referència del nostre país. És l'entitat civicosocial amb més socis d'Europa, tenim 169.000 socis i en Jordi Cuixart creu fermament que des d'Òmnium tenim una feina molt gran. Els partits polítics fan una funció molt important, però la ciutadania organitzada, des del carrer, també té una tasca important. El Jordi fa política, evidentment, perquè defensar els drets i les llibertats, o defensar l'accés universal a la cultura, o el dret a tenir educació en llengua pròpia... Això és defensar els drets fonamentals i, per tant, això és fer política. El que no hem fet, des d'Òmnium, és partidisme. No som de parts, som de tots, i en això estem. En Jordi és el 10è president d'Òmnium Cultural i segueix exercint amb molt d'orgull aquesta funció.

"L'independentisme ha crescut respecte al 2015"

Venim d'unes municipals. A Barcelona la llista més votada ha estat una llista independentista. Quina influència tindria pel país que la capital tingués un alcalde independentista?

Bé, davant d'algunes informacions contradictòries d'alguns que no saben llegir xifres, l'independentisme ha crescut respecte al 2015, tot i que és cert que per l'aritmètica, per la divisió d'alguns partits, ha perdut representació. Però en canvi ha guanyat en vots, i les forces sobiranistes - els Comuns sempre han estat a favor del Dret a decidir i en contra que hi hagi presos polítics - sumen una majoria amplíssima. És important aquesta capacitat del sobiranisme, del republicanisme, d'aconseguir guanyar en alcaldies tant importants com Barcelona, com Girona, com Lleida, com Sant Cugat... I empatar en ciutats tant importants que, fins fa poc temps semblaven impossibles, com és Tarragona. Amb les eleccions municipals s'ha tornat a demostrar que no hi ha cap altre projecte polític tant transversal i amb tanta força com el republicanisme, el sobiranisme i l'independentisme.

"És el mateix Partit Socialista qui traça aquestes línies vermelles"

En molts municipis caldran pactes. Què els diu Òmnium Cultural als partits independentistes? Haurien de col·locar una línia vermella amb, per exemple, el PSC?

Jo crec que la línia vermella se l'ha col·loquen els mateixos partits, amb les seves actituds. PP i Cs decideixen governar amb l'extrema dreta i, per tant, es converteixen en còmplices de la divisió, de l'odi, de l'antifeminisme, del masclisme, de la xenofòbia, de la LGTBI fòbia... Això és inadmissible evidentment. I en el cas del PSC estem veient que les seves actituds... Aquesta setmana hem vist una cosa molt greu: està a punt d'acabar el judici i ja s'han filtrat els escrits de conclusions de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat, i segueixen demanant penes de molts anys. Això és molt greu. Vull que tothom tingui clar que l'Advocacia de l'Estat depèn exclusivament del Partit Socialista, del Govern espanyol del PSOE i, per tant, això vol dir que el PSOE està demanant 10 anys de presó per sedició al president d'Òmnium Cultural. Això és una vergonya! Per tant és el mateix Partit Socialista qui traça aquestes línies vermelles. Està superant les línies vermelles de la dignitat, de la defensa dels drets i de superar uns límits que mai haguéssim imaginat. La gent gran recordarà del socialisme de Reventós, de Pallach, de Maragall, fins i tot de Montilla. Gent que, amb tanta dignitat, van defensar el catalanisme al nostre país. Què està passant ara mateix? Ells mateixos haurien de revisar on van deixar aquesta línia vermella i tornar enrere.

Davant la possibilitat de pactes entre partits independentistes i el PSC en alguns municipis, quin és el paper que han de jugar les entitats sobiranistes com Òmnium i l'ANC?

L'ANC segur que ja ha anat explicant els seus fulls de ruta i nosaltres no parlarem per ells. En el cas d'Òmnium, estem convençuts que ens toca jugar el mateix paper que sempre. Des de fa 58 anys hem defensat aquests drets i aquestes llibertats. Tots els drets que siguin condemnats en el judici, negligiríem si no els exercíssim. Si ens condemnen per manifestar-nos, ens hem de manifestar; si ens condemnen per expressar-nos, les haurem d'expressar encara amb més contundència; i si ens condemnen per l'exercici d'autodeterminació, doncs haurem d'exercir l'autodeterminació tantes vegades com faci falta. Això vol dir que ho vam fer, i ho tornaríem a fer tants cops com faci falta, perquè el dret a vot es guanya votant. A Òmnium estem compromesos amb aquests drets, amb aquestes llibertats... Sabent que la desobediència civil ha de ser útil en situació de vulneració de drets i, en aquest sentit, serem al davant i al cantó de totes aquelles persones que pateixen repressió, al carrer defensant aquests drets. Els drets es defensen exercint-los, i es defensen des dels carrers.

S'ha utilitzat moltes vegades l'expressió 'Europa ens mira'. En els darrers dies s'ha vist com s'ha prohibit l'entrada a Carles Puigdemont i Toni Comín al Parlament Europeu, després de ser escollits a les urnes.

Cal diferenciar Europa de la Unió Europea, i d'aquestes institucions europees. Sempre ho recordem: unes institucions europees que han estat capaces de mirar cap a una altra banda quan mor gent al Mediterrani intentant buscar un futur millor... És evident que mostren molt poca sensibilitat i la talla política i humana que tenen. Estem convençuts que la política europea no permetrà que tantes persones votades per la ciutadania, que representen tants vots, tant l'Oriol Junqueras com el president Puigdemont, no puguin exercir. Per tant haurem de veure què passa. Estic convençut que aquests drets polítics hauran de ser reconeguts.

"L'Estat espanyol es comporta com un estat de no tradició democràtica"

Què representa pel procés l'informe de l'ONU que demana l'alliberament dels presos?

Un informe de les Nacions Unides, on s'explica, amb molta contundència, tots aquests drets que s'ha saltat l'Estat espanyol, i demana l'alliberament immediat dels presos. La resposta primera de l'Estat espanyol va ser no reconèixer aquest informe, i ara és tant important que estan intentant pressionar per deslegitimar els experts de renom que formen part d'aquest grup de treball. Una cosa inèdita. Quan hi ha hagut aquesta mena d'informes de l'ONU en altres països, al cap de poques hores s'han complert les resolucions i les persones han quedat en llibertat. En aquest sentit, l'Estat espanyol es comporta com un estat de no tradició democràtica, perquè no només no fa cas d'allò què li està dient l'ONU, sinó que a més els acusa de conxorxa contra Espanya. Això ens porta a temps anteriors, quan Espanya es tancava davant de qualsevol amenaça exterior. Si és això el que vol el Govern espanyol del PSOE, si aquesta és la imatge que volen donar, en lloc de ser al cantó dels drets i les llibertats, vol dir que el Govern espanyol tindrà un problema molt greu en la seva credibilitat internacional.

"La batalla del relat l'estem guanyant, però és evident que encara ens queda molta feina per fer"

Pel que fa a la Unió Europea, creu que s'està perdent pistonada en la famosa batalla del relat?

Dins de la Unió Europea el relat sempre ha estat el mateix, perquè és un club d'estats i és molt difícil rascar-hi. En canvi, veiem tants parlaments arreu d'Europa, primers ministres, exprimers ministres, diputats, grups de suport a Catalunya... I ara ha sortit l'informe de l'ONU, i això no és casualitat, però és que també havia sortit Amnistia Internacional, l'Organització Mundial Contra la Tortura... Són les principals organitzacions no governamentals del món en la defensa dels drets humans. Tots ells han dit exactament el mateix: això és una detenció arbitrària i, per tant, han de quedar en llibertat. La batalla del relat l'estem guanyant, però és evident que encara ens queda molta feina per fer.