1000/TN = 1000 Oportunitats de canvi

Cada dia es llencen 1000 tones de menjar a les escombraries a causa del desaprofitament de les cadenes de venda d'alimentació, bé perquè el producte està a punt de caducar o bé per desperfectes als envasos que els fa poc atractius al client. A la nostra ciutat tenim la falsa percepció que vivim en una bombolla de benestar econòmic totalment errònia, només cal veure les dades de Càritas per adonar-nos que prop de 700 famílies reclamen la seva ajuda per tirar endavant, sense comptar que moltes més tenen serioses dificultats per arribar a final de mes, col·lectius com els dels pensionistes o mileuristes que no formen principalment part dels registres d'aquestes entitats són vulnerables a reduir la despesa en alimentació per a poder pagar altres serveis bàsics.

Entenc que la responsabilitat és compartida, per una banda cal legislar perquè aquestes empreses ho tinguin més fàcil però sens dubte seria un valor afegit que botigues o supermercats fessin un esforç per a reduir aquestes despeses venent aquests productes a un preu de cost que facilitaria l'accés a determinats productes a col·lectius vulnerables, evitant la visualització pública de la seva problemàtica i la sensació d'estar fora d'una societat consumista i excloent. Crec que veure un lineal de productes de baix preu dóna una imatge de consum responsable i que lluny de minvar la imatge d'empresa incrementa el seu compromís social.

Crear acords entre administracions i empreses, com a altres poblacions, facilitaria el procés de canvi. Si estem abordant l'ús del plàstic i aquestes empreses en són conscients, quan abordarem el tema del malbaratament alimentari? Comencem?