11 de Setembre

Quan el dia que et toca publicar l'article és l'11 de Setembre, la temptació d'aparcar la possible notícia relacionada amb Sant Cugat, com se'ns demana, és massa gran per a eludir-la.

La Diada d'enguany és diferent. Des de l'any passat, han ocorregut tantes coses que mai més res serà igual. Mai podrem oblidar el dia 22-S ni el 1-O, ni el 3-O amb discurs reial inclòs, ni les renúncies en la proclamació i implementació de la República, ni els polítics retinguts com a ostatges a les presons o a l'exili, ni el 155, ni el triomf en les eleccions del 21-D amb el desgavell polític que ha vingut a continuació. Partits desunits i erràtics, un govern dividit i encara sotmès per un 155 que ens amenaça. Desconnexió i desconcert entre els polítics i la societat.

I sobretot, la sensació de derrota per l'objectiu no assolit. Del crit d'INDEPENDÈNCIA es va passar al de REPÚBLICA i d'aquest al de LLIBERTAT dels presos polítics i al final s'ha acabat convertint en una estira i arronsa per veure qui posa o treu més llaços grocs dels carrers.

Però el poble encara estem vius i tenim clar que som nosaltres i només nosaltres els que hem de tirar endavant el procés. S'han hagut de fer alguns passos enrere però hi tornem a ser.

Hem de recuperar el paper transcendental que va tenir l'ANC. Ha de tornar a marcar-nos el camí i liderar aquest anhel com ja va fer en el seu moment i, estic convençut, que així serà. I nosaltres, com a resposta i amb la mateixa fe i il·lusió de sempre, omplirem la Diagonal amb un sol crit.