26 de gener

El 26 de gener de 1939 Sant Cugat era 'alliberat' per les tropes franquistes, just quan jo acabava de complir deu anys i, ara que ja en tinc noranta, m'agrada fer memòria com vèiem de petits aquest alliberament de Sant Cugat. Jo estava pres per un irracional sentit de la por després de tot el que havíem sentit dir durant els tres anys precedents i sobretot dels últims temps, amb aquelles condicions tan dures i congelacions al front de Terol, a la batalla de l'Ebre, la més propera a la serra de Pàndols, i el ressò de l'artilleria quan s'anava acostant, les notícies de les sagnants represàlies feixistes i el que ens arribava a l'orella del xiuxiueig de les dones quan parlaven de la perillositat dels moros com si fossin ferotges i salvatges.

Tot això ho sentíem de retop, ja que es referien als seus atributs i a les dones que podien arreplegar. Sembla que a Sant Cugat la realitat no va ser tan crua i les tropes franquistes penetraren al poble com si fos un passeig militar sense cap incident remarcable. Sí, però, que aquest dia quedaria fixat en el calendari com a festiu i cada any i als Quatre Cantons s'hi alçava un rústec arc triomfal on calia fer-hi passar una manifestació. A partir d'aquell 26 de gener, en les nostres llibretes de col·legials, al final de cada treball hi havia de figurar 'I año de la Victoria' 'Viva Franco' i 'Arriba España' perquè ja de petits ens quedés ben gravat el canvi que s'havia produït en les nostres vides.