32 dies per recórrer un quilòmetre

Tinc el costum d’enviar nadales per correu; em satisfà i em consta que a la gent li agrada molt rebre-les; gairebé diria que any rere any les esperen. I és que, desenganyint-se, no és el mateix enviar una felicitació de Nadal per correu electrònic o per “whats app” que fer-ho en format paper. En els dos primers casos un tant per cent elevadíssim d’aquests missatges ni tan sols s’arriben a obrir.

Però tot se’n va en orris si els Correus, els nostres inefables Correus, funcionen malament. Aquestes festes he fet els deures i, per evitar problemes, les tenia totes enviades el 12 de desembre. Confiava que això evitaria qualsevol retard excessiu.

Però vet aquí que era a Atenes a punt de començar la transmissió d’un desafortunat Panathinaikos – FC Barcelona quan el meu amic Alfredo Bergua em va comunicar que aquell dia, 12 de gener, acabava de rebre la nadala. Més d’un mes per fer un trajecte d’un quilòmetre, des de la central a Sant Cugat fins a casa seva!

Però no pensin que és només un problema nostre, no; havia diversificat els enviaments des de Sant Joan Despí –al costat del meu lloc de treball- i Barcelona, a més de Sant Cugat. Des de tots els llocs hi ha hagut retards molt grans i algunes encara no han arribat i probablement no arribaran mai.

Jo no sé de qui és la culpa, però crec que estarem tots d’acord en què això no pot ser, és inadmissible. Jo vull continuar utilitzant els correus; ho he fet sempre i vull creure que això, un dia, millorarà. I estic convençut que el problema no és del personal que, a Sant Cugat, és atent i eficient, però que fa tot l’efecte d’estar desbordat.

El problema ve de dalt: aquest servei públic està en mans d’incompetents. Ras i curt.