A Sant Cugat tenim gent molt rara

En lloc d’airejar-se o relaxar-se de la feina i dels maldecaps diaris, decideixen treballar altruistament en favor dels altres

Sant Cugat és una ciutat (tot i que per a mi sempre serà un poble) que destaca en positiu per molts aspectes; no en va el 95% de la població estem satisfets de viure-hi. Però no em vull referir a cap paràmetre dels que molt probablement analitza l’enquesta que l’Ajuntament realitza entre els santcugatencs per arribar a aquest alt índex de satisfacció.

Jo em vull referir a una part de la població, aquells que, si em permeteu, batejo com a molt raros. I crec que, afortunadament, cada cop n’hi ha més de raros entre els nostres veïns i veïnes. Són tots aquells que dediquen bona part del seu temps de lleure a ajudar els altres; aquells que d’una manera o altra, directament o indirectament, fan coses per millorar la qualitat de vida dels nostres conciutadans. És a dir, en lloc d’anar al cine, o al teatre, o marxar de cap de setmana, opten per donar un cop de mà a malalts, a organitzar activitats solidàries, tallers, etc. o donar suport o protecció a iniciatives locals ja consolidades que necessiten voluntaris, col·laboradors, etc.

No em direu que això no és ser raro o molt raro? En lloc d’airejar-se o relaxar-se de la feina i dels maldecaps diaris, decideixen treballar altruistament en favor dels altres. I no donaré noms d’entitats, associacions, organismes o d’iniciatives existents perquè no tindria espai suficient en aquest article per a tots els raros de Sant Cugat, però segur que tots teniu al cap més d’una amistat o conegut o alguna entitat que podríem encabir en aquest col·lectiu, oi?

Doncs res, simplement dir-vos que els no raros es poden convertir en raros només amb una mica de força de voluntat, empatia i generositat. No cal ser expert en res, només pensar que algun dia acabarem necessitant l’ajuda d’aquesta gent tan rara que, afortunadament, tenim a Sant Cugat.

 
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?