Abans de la Condiesel també hi havia vida

Seguint amb el darrer número del Món Sant Cugat i el seu reportatge sobre el sector empresarial, em sembla totalment encertat en posar l'origen de tot el procés d'industrialització a l'arribada de la Condiesel, ja que aquesta empresa és la que canvia totalment el paradigma industrial de Sant Cugat, que anys després es consolidaria amb la implantació de Ferrer i la Catalana Occident, al meu entendre les grans fites en la història industrial del nostre, llavors encara, poble.

Sant Cugat era eminentment agrícola, amb una agricultura pobre, de secà, una mica de cereal i unes vinyes que produïen un vi molt elemental. El terra no donava per més. Un terreny argilós "fetge de vaca" no era el més adequat per una bona agricultura, però si per fer teules i maons. I allà on no creixia una espiga de blat va créixer una potent indústria del "totxo". L'amic Joan Bordas m'explicava que en el moment de màxima esplendor, cap als 50-60, van arribar a haver-hi 7 bòbiles. Cas curiós la dels Jesuïtes, que per construir el Centre Borja, ja que les altres bòbiles no donaven l'abast, van decidir fer-s'ho ells mateixos. D'aquesta bòbila encara en queda la xemeneia, al costat del Casal Torreblanca.

Va ser l'arribada del tren que li dona el gran impuls a la indústria santcugatenca. Destaca el sector tèxtil; La Pelleria on ara hi ha l'hípica, dedicada als tints i curtits de pells, SolTint, als actuals edificis del carrer de Castellví, davant la Casa de Cultura, Catifes i Tapissos Aymat, Otexsa.

I en l'àmbit personal, no puc oblidar els meus estius de laborant-aprenent a l'Albus, ara Lubrizol, i que també formen part d'aquesta història.