Això és tot, amics

Ja fa alguns dies que persones diverses de la ciutat em pregunten per la meva no continuïtat a l’Ajuntament , i és per aquest motiu que m’he decidit a fer aquest breu escrit per explicar-ho

Efectivament, plego.  Vaig entrar al consistori substituint l’entranyable Jaume Tubau (que en pau descansi) el setembre del 2005, i he de confessar que la política local ha estat una de les millors experiències de la meva vida. Ja feia mesos que tenia mig presa la decisió de no continuar un mandat més, una decisió que es va començar a gestar arran del meu nomenament ara fa un any i mig com a director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació del Govern de Catalunya.

Quan ets enginyer en Sistemes d’Informació i Comunicacions Electròniques, i un bon dia un conseller i el president del teu país et truquen per proposar-te liderar les polítiques TIC de Catalunya, a banda que et pugui fer molta il·lusió, no sé si tens massa opcions de dir que no. Des de llavors ha sigut palpable que, mica en mica, m’he anat apartant discretament de la primera línia de la política municipal tot delegant diferents responsabilitats que fins fa poc assumia. Després de 9 anys de regidor, i havent fet gairebé tots els papers de l’auca a la política local, penso que ara toca deixar pas a noves persones.

A més a més, des de ja un any i mig, tinc al davant un nou repte, per a mi,  tant o més important: dur a terme les polítiques de Telecomunicacions, de Societat de la Informació i de Ciberseguretat de Catalunya, en un moment crucial de la història del nostre país. I aquest repte serà majúscul a partir del pròxim 27 de setembre, un cop es constitueixi un Parlament de Catalunya amb una majoria de diputats i diputades favorables a la creació d’un estat independent. Sempre he dit que la raó principal de la meva entrada a la política era per contribuir a aconseguir la independència de Catalunya. Ho he practicat des del món local, però ara tinc l’oportunitat de poder contribuir-hi de manera més útil i directa, i espero, definitiva.


Vull agrair als alcaldes Recoder i Conesa, als amics Lluís i Mercè, la confiança dipositada en mi durant tots aquests anys. També als ciutadans de Sant Cugat que a través del seu vot han cregut en el projecte polític que represento i en el model de ciutat que hem intentat construir.  Per a mi ha estat un honor poder representar la ciutat que m’ha vist néixer i créixer, i espero haver contribuït a millorar-ne la seva qualitat de vida. Si hagués de mencionar algunes d’aquestes contribucions en què he participat activament durant tots aquests anys segurament destacaria: la posada en marxa dels Premis Ciutat de Sant Cugat, la transformació tecnològica de Ràdio Sant Cugat en una productora multimèdia (Cugat.cat i CugatTV), els centenars de parelles que he casat o la gestió de la complicada operació de canvi de seu del CMSC i la nova comissaria de la Policia Local. Però si d’una cosa estic satisfet és d’haver impulsat el projecte smart city  i d’haver posicionat Sant Cugat com una ciutat moderna i tecnològicament referent. Un model de ciutat que estic convençut que continuarà rebent el suport majoritari dels santcugatencs perquè al capdavant hi continuarà havent un equip de Convergència i Unió liderat per la Mercè Conesa que “fan molt bona feina per Sant Cugat”.  


En definitiva, plego amb molts bons records i amb una mica de nostàlgia, tot recordant una bonica frase d’una cançó espiritual negra (de títol original en anglès Red River Valley): “El record de la vall on vas viure no l’esborra la pols del camí”. Això és tot, amics. Plego, però no marxo... perquè ens continuarem veient pel poble!

 
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?