Amb agredolç o sense, salut i força

Cada dia hi ha més plats on l’agredolç combina de forma harmònica amb la resta de plats. Les festes són a tocar però abans no arribin tornarem a viure contrastos. Hem començat la campanya electoral més estranya de les nostres vides i l’abisme que hi tenim al darrere encara no l’hem ni calculat.

Pensàvem que Sant Cugat era un petit oasi, però tot i l’existent bombolla dolça de tranquil·litat i harmonia els llops ens han clissat. Primer van ser els violents que van estripar una pancarta, després en Javier Gacía Albiol i més tard en Pablo Casado del PP. Al poble són marginals, no recullen gaires vots, però tots volen passar per la nostra ciutat amb l’objectiu de deixar el toc agre entre tot el dolç que anem cuinant durant l’any.  

A Sant Cugat igual que a tot Catalunya la dolçor ha imperat durant dècades. Hem acceptat l’agre i ens hem delectat de tots els sabors, però com a bons cuiners que som no podem permetre un excés de rancietat ni d’agre infecte. L’olla és nostre i els ingredients els posem nosaltres.

L’Estat espanyol ha ofès a la majoria de catalans i els partits unionistes, donant suport a l’article 155, han seguit multiplicant l’ofensa. Oblidem-nos de lliris, oblidem-nos ja de somriures i d’abraçades. Qui està en contra de la llibertat, qui esclafa un poble pacífic i estaborneix la nostra dignitat és l’enemic que cal combatre i arraconar.

El 21 de desembre anirem a votar però passi el que passi no oblidarem res del que hem viscut els últims mesos del 2017. Ningú ens amargarà les festes perquè hem après a cuinar, a assaborir l’agredolç i a escopir, si cal, tots aquells ingredients caducs que volen malmetre el nostre àpat. Contra tots ells i per a tots nosaltres, salut i força!