Amistats nutritives

Fa uns mesos vaig descobrir una enquesta amb la qual pots “mesurar” la salut de la parròquia. Es tracta de l’enquesta ME25 de Gallup que vol ser una mena d’anàlisi de sang de la vida parroquial. En l’enquesta hi ha preguntes que em fan pensar: “A la parròquia tinc un dels meus millors amics?”, “Hi ha persones que m’encoratgen a créixer en el meu desenvolupament personal i espiritual?”. Això em recorda la necessitat de crear ambients en els quals puguem conrear amistats nutritives. És tan important!

Tenim amics que provenen de la infància, dels estudis, les feines, les aficions... però hi ha amistats que tenen més proteïnes que altres. Les que tenen un major valor proteínic són aquelles que ens encoratgen a créixer com a persona, aquelles que treuen el millor de nosaltres, les que ens ajuden a avançar cap a la millor versió de nosaltres mateixos. Us puc dir que l’amistat amb Jesús és una d’aquestes. A l’evangeli veiem com Jesús contínuament anima als seus amics perquè superin els seus límits. Pere i Maria Magdalena milloren molt la seva manera de ser gràcies a l’amistat amb Jesús. La parròquia és un d’aquests àmbits on es poden trobar aquest tipus d’amistats, un lloc on pots rebre i aportar moltes proteïnes.