Aquell primer d’octubre

Ara, gairebé un any després, seguim treballant per teixir una xarxa que ens faci ser poble

L'1 d'octubre de l'any 1931 s'aprova el sufragi universal a la Segona República. L'1 d'octubre del 2017 vam haver de defensar el dret a vot amb els nostres cossos. Dues referències històriques de lluita per exercir els nostres drets.

Aquell primer d'octubre de fa 87 anys les dones aconseguíem un dret bàsic dins la democràcia, fruit de la lluita d'unes poques dones que van entrar a la institució i el suport de moltes des de fora. Aquell primer d'octubre de fa només un any, ens disposàvem totes a defensar el dret a vot per l'autodeterminació davant i dins els col·legis electorals. Ho fèiem coneixedores que només sent poble, organitzades i conscients de l'opressió podíem vèncer.

De la mateixa manera, hem de tenir consciència que si fem un pas cap a aquesta república, el primer punt de l'agenda política i social ha de ser el feminisme interjeccional, aquell que treballa tenint en compte les diferents realitats que ens travessen i per un canvi radical.

Ara, gairebé un any després, seguim treballant per teixir una xarxa que ens faci ser poble, que ens acosti a les nostres veïnes no només el dia 1 d'octubre, també quan són expulsades del poble, quan sobrevolen amenaces de desnonaments que a algunes les porta a treure's la vida, quan denunciem agressions masclistes o quan exigim un model de ciutat sostenible.

Perquè ser poble és decidir viure vides plenes, és defensar-se, autodeterminar-se i autogovernar-se.

 
Comentaris

Destaquem