Benvolgut Junki...

El passat dimarts 26 de desembre els Castellers de Sant Cugat es van llevar amb una notícia ben trista, colpidora i totalment inesperada

Formatget Junki. Foto: Arnau Montoya
Benvolgut Junki...
El passat dimarts 26 de desembre els Castellers de Sant Cugat es van llevar amb una notícia ben trista, colpidora i totalment inesperada

Formatget Junki. Foto: Arnau Montoya

El pare de canalla, baix de castells i membre actiu de la comissió tècnica, en Jordi Navarro, havia patit una hemorràgia cerebral fulminant, la qual, malauradament, no va poder superar.

 

 

La notícia va deixar commocionada tota la colla, la qual va obrir les portes del local el mateix dia de Sant Esteve al vespre, perquè qui volgués tingués un lloc on trobar-se amb la resta de companys i companyes i abraçar-se. Abraçar-se molt fort.

 

 

L’endemà, el seu comiat a Terrassa va ser multitudinari i el pilar de dol que van aixecar els gausacs en acabar, va tenir una pinya ampla com poques vegades, i alhora ferma i emocionada.

 

 

En Jordi era una persona de mirada franca i somriure permanent. Rere la seva poblada barba, el seu aspecte traspuava una bonhomia que era impossible de dissimular.

 

 

Antic casteller dels Minyons de Terrassa i militant polític molt actiu a la seva població, tant en Jordi com la seva família es van fer ràpidament un lloc en el cor dels gausacs.

 

 

En Jordi, conegut entre els castellers com a Junki, va venir amb la seva família als Castellers de Sant Cugat al voltant del 2013, tot i viure a Terrassa. En poc temps la seva filla gran, la Farners, ja pujava als castells de la colla i ell, persona inquieta i de gran implicació, estava entre l’equip dels baixos i començava a participar en els debats tècnics de la colla, tema que el va portar a formar part de la comissió tècnica en poc temps. Per la seva banda, la Núria, la seva parella, també col·labora amb les crosses, en el moment que la petita de la família, l’Arlet, comença a festejar amb els castells entre la canalla petita dels gausacs. Un exemple de família implicada en el projecte comú que són els castells.

 

 

Amb el Junki se’ns ha anat una gran persona, molt estimada, la qual, en ben poc temps ha deixat una petja important entre els gausacs, per la implicació que la seva família ha tingut en el projecte casteller, per com s’han estimat i s’estimen els Castellers de Sant Cugat i pel seu somriure de murri que et feia còmplice del que fos.

 

 

Els Castellers de Sant Cugat som una gran família i hem perdut un germà de forma sobtada. Farem tot el possible perquè la Núria, la Farners i l’Arlet trobin en la colla un suport que els faci més lleugera la seva absència. I, si cal, posarem encara més esperit en el que fem, per subratllar que el projecte on ell va entrar amb la seva família, és un projecte que val la pena.

 

 

Junki, el primer castell de la temporada 2018 serà per tu!

 

 

Gausacs, amunt!

 

 



Comentaris