Cada dia més gent gran

En la meva intervenció procuro valorar el paper del cuidador pel que fa a l'adherència del tractament i a tenir cura del malalt, que vol dir cuidar i no esperar curar

Fa nou anys que col·laboro en el curs de formació de cuidadors que organitza la taula de malalties neurològiques i càncer destinat a persones que cuiden malalts crònics i amb dependència. El perfil del cuidador ha canviat. Hem passat de persones contractades i estrangeres a ser els membres de la família els que ara vénen a formar-se. Els inscrits són majoritàriament dones, però vull fer valdre a la minoria d'homes que venen i que es preocupen de cuidar a la seva dona, mare, fills. Sovint ens oblidem de dir-ho i cal fer-ho. Ells també hi són quan cal.

En la meva intervenció procuro valorar el paper del cuidador pel que fa a l'adherència del tractament i a tenir cura del malalt, que vol dir cuidar i no esperar curar. Cal acompanyar-lo i motivar-lo. Les medicines són importants però ho és més el ser part activa del tractament, procurant no deixar tot en mans de les pastilles i dels metges. Cal fer més exercici, deixar l'addicció al tabac, alimentar-se bé i tenir més vida social. Cada dia som més gent gran que forma part del col·lectiu dels malalts crònics. Ens cal seguir fent formació de cuidadors per cobrir les necessitats, però alhora hem d'iniciar la coordinació entre tots els professionals sanitaris que estan a primera línia per tal de facilitar la qualitat de vida dels malalts i dels cuidadors. La farmàcia comunitària és el centre sanitari més proper i accessible amb capacitat de poder donar un bon servei treballant de manera coordinada amb el sistema sanitari. És important que el pacient consulti el farmacèutic i l'equip d'atenció primària sempre i que tots, pacients, cuidadors i sanitaris treballem junts i coordinats.

 
Comentaris

Destaquem