Cal escurçar la temporada castellera?

Poc després del Concurs de Castells de Tarragona, a mitjans d’octubre, es van sentir veus de diverses colles castelleres (moltes, afegiria jo) que declaraven que la temporada se'ls estava fent molt llarga i que estava costant molt acabar-la dignament. Un munt de colles van haver de fer mans i mànigues per aconseguir el nombre de camises suficients per oferir unes actuacions finals de temporada que no fossin decebedores.

Què ha passat? Com és que ha costat tant acabar la temporada?

Venim d’unes temporades on el gruix de les colles castelleres ha espremut molt els seus efectius, i s'han assolit fites superlatives que han demanat un alt grau de compromís i d’exigència per aconseguir-les, cadascú al seu nivell. El 2018, per circumstàncies diverses, ha coincidit que els membres de les colles castelleres s’han deixat anar un cop superat l’últim esforç del Concurs, que, val a dir-ho, en general no ha estat tan productiu com les colles esperaven. Aquest desencís per no assolir els objectius desitjats, sumat a l’exigència dels anys anteriors, ha fet que a mitjans d’octubre ja hi hagués ganes de plegar.

Aquest fet, però, obre un debat interessant. Valen la pena les temporades llargues o és millor escurçar-les per concentrar els esforços durant menys mesos al llarg de l’any? No oblidem que els castellers són voluntaris i que, si estan engrescats, es mengen el món, però, si estan desencisats, redueixen el seu compromís. És, doncs, una qüestió que caldrà tenir en compte en el calendari dels Castellers de Sant Cugat, que abraça actuacions des de principis de març fins a mitjans de novembre.

Gausacs, amunt!