Carxofes i llàgrimes
En aquestes, ve un senyor grasset i molt ric i tot el país es baralla per aconseguir el seu favor, com qui vol guanyar la lliga. Si s’ha de jutjar per la despesa de viatges i entrevistes que provoca, la cosa s’ho deu valer.
Després sorprèn que mentre molts parlen de la necessitat d’activar l’economia productiva, ell proposa construir uns babilònics equipaments d’oci per atreure els adinerats de tot el món a la “noble causa” del joc. Sembla, a més, que el Sr. Ric pretén canviar la normativa del país i imposar els gustos i l’estètica (?) dels “gringos”. Aquesta prepotència l’hem vista sovint a les pel·lícules. El que xoca és el silenci o almenys la cautela dels que diuen prendre partit per la sostenibilitat.
Al final del film Bienvenido Mister Marshall, magnífic retrat d’un país de babaus, apareix en un conreu (que també podria ser un camp de carxofes) una parella. La veu en off lamenta que hagin escrit la carta als Reis.