Casals d’estiu o com arruïnar-te en un mes

Qualsevol família que llegeixi el títol de l'article entendrà de què estic parlant. Sí ets un treballador mileurista que amb molta sort perceps 14 pagues l'any, ets l'afortunat que pot destinar com a mínim la paga doble per a pagar els casals d'estiu d'un sol mes d'un dels seus fills. Això sí, si en tens dos, inconscient!, el tema es complica força, fins que no sigui legal lliurar un òrgan com a pagament, hauràs d'invertir estalvis, demanar diners o tirar de Visa que fraccionaràs durant un any per tornar a endeutar-te al següent, en un cicle infinit de pagaments fraccionats. No ens enganyem, el tema de l'estiu és un maldecap per a tothom, la recerca d'un casal, trobar plaça o que siguin moderadament econòmics es converteix en una tasca de proporcions titàniques.

Les administracions haurien de contemplar la possibilitat de proporcionar ajuts a les famílies en aquesta situació, la contractació de gent en atur, facilitar espais municipals i que el pagament sigui raonable proporcionaria 3 beneficis alhora: ocupació, amortització dels espais públics i menys despesa per a les famílies. El pagament d'una quota moderada permetria pagar el sou dels monitors sense que repercuteixi en la caixa pública, només cal incidir en algun moment en el tema si és que existeix la voluntat d'abordar-ho. La qualitat de vida d'una ciutat no es mesura només en infraestructura pública sinó en el nivell dels serveis que ofereixen al ciutadà, mentre això no sigui possible, seguirem forçant el pilar fonamental de moltes famílies, els avis, als que hipotequem en període de vacances per poder seguir treballant i pagant impostos. A tot ells com sempre gràcies!