Compte, l’Arrabassada!

Una de les vies per les quals els santcugatencs ens desplacem per anar a la capital catalana és la carretera de l’Arrabassada. Són 12 quilòmetres i diverses corbes que fem dia a dia. Així doncs, un servidor, com a usuari habitual, veu com aquesta carretera pot arribar a ser molt perillosa.

Ja és normal en les nostres vides tenir petits ensurts en aquella carretera: avançaments improcedents que t’envaeixen el carril contrari o ciclistes que circulen en parella i es posen l’un al costat de l’altre taponant, així, la calçada i obligant-te a avançar-los.

Pel que fa a la primera problemàtica que he citat, molts conductors van a una velocitat superior als 50 km/h establerts en els diversos cartells. Per tant, quan hi ha una persona que va a una velocitat inferior, l’avancen. En el tram que pertany al nostre terme municipal, no hi ha grans rectes on es pugui avançar. Per tant, és lògic que quan un cotxe decideix efectuar aquesta maniobra es pugui trobar sorprès per un altre cotxe en el carril que està envaint i que abans no l’havia vist perquè ha sortit de cop de darrere un revolt. Normalment tot acabava en un ensurt perquè la gent no va excessivament ràpida.

Solució? Línia contínua a tota la carretera i separadors, que ja hi ha uns quants, als punts més perillosos de la carretera.
L’altra gran problema de l’Arrabassada és que, per no pagar el peatge cada vegada més car dels Túnels de Vallvidrera, camions, motocicletes i, per fer esport, les bicicletes. Anem a pams. Els camions no haurien de poder anar per la carretera perquè taponen la circulació i obliguen a avançar, així com també algunes motocicletes. Per tant, per aquells que volen anar directament de Barcelona a Sant Cugat o a la inversa, se’ls ha de fer una rebaixa en el preu del peatge.

I les bicicletes són que, en cas d’accident, esdevindrien les grans perjudicades perquè en lloc de desplaçar-se pels nombrosos camins de terra que hi ha a la Serra de Collserola, fan esport a la mateixa carretera. Taponen i, sorprenentment, molts van en parella parlant, i alguns pel mig! Llavors, es formen llargues cues i la gent prova d’avançar les bicicletes, amb el que l’avançament ja comporta a l’Arrabassada.

Un altre fet que em crida l’atenció per la seva perillositat, és el trencant que hi ha al quilòmetre 6,5 de la carretera, ja dins del terme municipal de Sant Cugat, que et porta a Les Planes, i més concretament, al barri de Can Cortès. Si véns/vas de/a Barcelona, cap problema, perquè tot es via recta. La perillositat ve donada quan tu véns de Sant Cugat, que has de fer una gir de 180 graus per agafar el trencant. Però quan hi vas, primer, has d’estar pendent que no vingui cap cotxe des de la capital i dos, has d’estar pendent que no vingui cap cotxe des de Sant Cugat, els quals provenen d’un revolt i et surten de cop. L’accident esdevé quan el cotxe que ve de la nostra ciutat va ràpid. Per ara, mai no m’ha passat ni ho he presenciat; però em va estar a punt d’ocorre.

L’Arrabassada, a més de la inversió que s’hi fa per asfaltar-la, necessita inversions en un radar, així aplicaríem la dita de qui la fa la paga; més separadors de carril per evitar avançaments improcedents i doble línia contínua a tots els seus 12 quilòmetres; treure els camions de la carretera i reduir-hi substancialment els ciclistes i els motoristes. Per acabar, en aquell tram del quilòmetre 6,5, només demanem un mirall. Abans s’havia parlat de construir un rotonda, però, amb el simple fet de tenir un mirall, ja ens ajudaria molt.

Ara és l’hora que els ajuntament de Sant Cugat i de Barcelona uneixin forces per fer de l’Arrabassada una carretera segura i lliure d’ensurts

Segueix @marctolra96 a Twitter.

 
Comentaris

Destaquem