Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
El passat dilluns, 6 de febrer, els regidors de Participació Ciutadana i de Cultura, senyors Francesc Carol i Xavier Escura, van explicar a la sala d’actes de la Casa de Cultura les bases de la proposta del Reglament de Funcionament i Organització del Consell Sectorial de Cultura. El primer, llegint el power point que es projectava a la pantalla, i el segon ampliant desprès el contingut i sentit de la convocatòria a entitats feta per correu.
Jo, com a membre de l’anterior Consell durant les dues anteriors legislatures, hi vaig assistir també convidat i amb curiositat per saber quina seria la resposta. La veritat és que hi havia gent però la meva sensació és que, si considerem que hi ha 90 entitats registrades, de les més de 150 que teòricament existeixen a la ciutat, més o menys operatives, la cosa no era per tirar coets.
Perquè hi ha poc interès en respondre a una crida com aquesta? Perquè si suposem que les persones que tirant endavant una entitat ho fan amb ganes de gaudir d’una activitat que pensen que és interessant i volen que altres persones en gaudeixin, doncs no hi són presents quan hi ha un fet com aquest? Per mi és una incògnita que, estic segur, mai podré saber-ne la resposta i que aquí deixo com una mostra de la meva impotència per entendre el comportament humà, el meu inclòs està clar.
Una altra característica d’aquesta mena de reunions és la constatació que, a una proposta que es demana que sigui participativa a diferents nivells i que, des del principi es manifesta com una eina consultiva, una manera de demanar a la ciutadania la seva opinió i, si es pot, orientar cap a on sembla que van les expectatives de la majoria, molts ho confonen amb la possibilitat de dirigir la gestió de l’equip de govern municipal i, en aquest cas, de la cultura que es genera a la ciutat.
Consultiu diu ben clarament de què es tracta. L’ajuntament proposa taules diverses, d’art, de patrimoni, de lletres, de cultura popular i tradicional, de festa major, d’arts escèniques i una genèrica d’assessoria i objectius, deixant la llibertat per crear-ne més amb l’idea que d’aquestes taules en surtin idees per adoptar-les, o no, si s’ajusten a la voluntat i a les possibilitats econòmiques del consistori.
En cap moment es diu que el Consell decidirà la política cultural de la ciutat. Si no volem caure en l’escepticisme i la frustració, cal tenir-ho molt clar.
Jo, com a membre de l’anterior Consell durant les dues anteriors legislatures, hi vaig assistir també convidat i amb curiositat per saber quina seria la resposta. La veritat és que hi havia gent però la meva sensació és que, si considerem que hi ha 90 entitats registrades, de les més de 150 que teòricament existeixen a la ciutat, més o menys operatives, la cosa no era per tirar coets.
Perquè hi ha poc interès en respondre a una crida com aquesta? Perquè si suposem que les persones que tirant endavant una entitat ho fan amb ganes de gaudir d’una activitat que pensen que és interessant i volen que altres persones en gaudeixin, doncs no hi són presents quan hi ha un fet com aquest? Per mi és una incògnita que, estic segur, mai podré saber-ne la resposta i que aquí deixo com una mostra de la meva impotència per entendre el comportament humà, el meu inclòs està clar.
Una altra característica d’aquesta mena de reunions és la constatació que, a una proposta que es demana que sigui participativa a diferents nivells i que, des del principi es manifesta com una eina consultiva, una manera de demanar a la ciutadania la seva opinió i, si es pot, orientar cap a on sembla que van les expectatives de la majoria, molts ho confonen amb la possibilitat de dirigir la gestió de l’equip de govern municipal i, en aquest cas, de la cultura que es genera a la ciutat.
Consultiu diu ben clarament de què es tracta. L’ajuntament proposa taules diverses, d’art, de patrimoni, de lletres, de cultura popular i tradicional, de festa major, d’arts escèniques i una genèrica d’assessoria i objectius, deixant la llibertat per crear-ne més amb l’idea que d’aquestes taules en surtin idees per adoptar-les, o no, si s’ajusten a la voluntat i a les possibilitats econòmiques del consistori.
En cap moment es diu que el Consell decidirà la política cultural de la ciutat. Si no volem caure en l’escepticisme i la frustració, cal tenir-ho molt clar.