Conte d'una petita escola

Vet aquí una vegada hi havia una petita escola, on els nens eren feliços, perquè...

• Es respectaven els seus drets
• Se'ls escoltava amb atenció
• Se'ls estimava
• S'hi feien activitats engrescadores
• S'aprenia amb facilitat
• Es respectava el ritme evolutiu de cadascun d'ells
• S'educaven de manera coherent, la família i l'escola anaven alhora
• Tenien temps per jugar..... Aprenien jugant
• S'aprenia a tenir amics millorant les estratègies socials
• Compartir, respectar al company, interpretar sentiment era el dia a dia.
• Olorar, tastar, escoltar, mirar, tocar era la base per aprendre
• Els mestres compartien els jocs i els aprenentatges amb ells
• Els mestres gaudien l'estona amb ells i s'ho passaven bé facilitant el seu aprenentatge
• El ritme era tranquil i a l'escola s'hi respirava pau.

I aquests nens es van anar fent grans, i els jocs es convertiren en deures, les catifes de jugar en cadires i taules, els contes en lliçons per memoritzar, els reptes per aprendre en obligacions i les preguntes de les mestres en exàmens.

I els nens, cada vegada més grisos, van entrar en la rutina i de les ganes d'aprendre potser en va quedar una espurna que algun mestre amb entusiasme sabia tornar a revifar.

I aquesta situació es va allargar anys i anys on semblava que l'escola dormia mentre la rutina continuava.

De mica en mica va anar apareixent un nou vent, un tro de tempesta que ressonava de lluny i que anunciava el canvi, el despertar de tots aquells mestres i nens que encara somniaven amb una escola millor...

Comencen a caure les primeres gotes de pluja, d'una pluja que renova des de les aules i s'enduu les cadires, els exàmens, els deures, i ho transforma tot en ganes d'aprendre novament.