D.O santcugatenca

Avui m’agradaria, però, reivindicar el teatre de petit format i de casa.

Una de les coses que més em van sorprendre quan vaig començar a treballar a Sant Cugat era el potencial del Teatre-Auditori. Jo, que venia de Sabadell, una ciutat més gran, capital de comarca (co-capital, va...), em va meravellar que hi hagués un equipament municipal que programés els espectacles que es veien a Barcelona. Deu ser de pueblerina, com regalar ratafia, però me’n vaig fer fan des del minut u. Allà hi vaig descobrir el Mag Lari, actors com en Joan Carreras o músics com Els Amics de les Arts. Ara, el TA! fa 25 anys i des de l’inici s’han fet 494 obres de teatre, 443 concerts, 160 funcions de dansa, 260 espectacles familiars, 62 musicals, 79 òperes i 110 funcions d’humor, màgia, poesia i circ. 2 milions d’espectadors.

Avui m’agradaria, però, reivindicar el teatre de petit format i de casa. Fa uns dies vaig poder veure l’obra ‘Després de tu’, de la companyia La Crítica, al Porta 4 Teatre, de Barcelona. La dramaturga és l’Elisenda Coll, una santcugatenca que s’ha format a l’Avenç i que ha aconseguit retratar la relació de parella, la convivència i la ruptura, com si t’estigués passant a tu. Hi apareix l’amor, l’estima, el sexe, la rutina, les baralles, les borratxeres, els ara sí i els ara no... el que en algun moment tots hem viscut. Em va encantar. Ara, l’Eli, està treballant en un nou projecte teatral que es dirà ‘The Family’, altra vegada les relacions, però en aquest cas es tracta de l’adaptació d’un documental sobre una secta australiana. La idea original és de l’actriu Montse Folgado.

M’agradaria poder veure algun dia al Teatre-Auditori alguna cosa de l’Elisenda Coll. S’ho mereix. I els espectadors també.

 
Comentaris

Destaquem