De curses, grues i altres solidaritats

Diumenge matí. Plou mansament i, per això mateix, no fa gaire fred. He sortit ben d'hora a passejar amb els gossos abans no plogui més i ho faci incòmode. A tocar de l'estació, ja estan preparant la sortida de la Milla Solidària de Valldoreix. Alguns despistats, que no deuen haver vist la senyalització excepcional, han deixat el cotxe aparcat a l'avinguda de Viladelprat i la grua municipal els està retirant. A la banda est ja no en queda cap, però a la de l'estació encara n'hi ha un parell. La grua se'n va, arrossegant la càrrega, mig descuit o incivisme, meitat mal humor, i m'ho quedo mirant.

Sembla que la meva observació ha cridat l'atenció d'un agent de la guàrdia urbana, que baixa del cotxe patrulla i se m'acosta. Li comento que sembla increïble que no puguin localitzar els propietaris per les matrícules i avisar-los. Segur que, sent diumenge, són tots veïns i seria més fàcil, hi hauria menys costos de grua (diners públics) i tothom ho agrairia. En aquest moment, una noia que acaba d'arribar en el tren s'acosta al cotxe que estaven a punt d'enganxar. L'agent li demana si és seu i ella ho confirma. «Doncs se'l pot endur», li diu. El guàrdia es queda prop de la porta per assegurar-se que tot està correcte, i quan la noia li passa pel davant, encara incrèdula, li demana: «Has begut?».

Em temo el pitjor. La noia abaixa el cap i no contesta. El guàrdia, però, li demana les claus del cotxe i li diu que s'assegui al seient del costat, que ell mateix conduirà fins a aparcar en una zona autoritzada i el podrà recollir quan li passin els efluvis de la nit.

La cursa encara no ha començat, però tothom aplaudeix. Solidaritat.