De llum i de bondat

Pertànyer a una associació que treballa pel benestar animal et mostra les dues cares de la societat, el millor i el pitjor les persones; atendre animals desemparats, abandonats a la seva sort o atropellats per algú que ni tan sols s'ha aturat, fa que la fe en la bondat humana es debiliti; m'envaeix un sentiment de tristor, de pena i fins i tot una certa culpabilitat per pertànyer a una societat que sovint oblida els animals no humans i ignora el seu sofriment. Però és llavors, en aquests moments de decepció, quan un raig de llum arriba per il·luminar la cara bona de les persones, i és que no tot són sentiments amargs.

Quan algú ofereix la seva ajuda desinteressadament i es preocupa per l'estat d'un animal, per la seva salut i la seva felicitat, aquella fe perduda comença a aparèixer de nou; és una sensació que vaig poder viure el passat 16 de març, dia en què la PAS va organitzar una recollida d'aliments pels gats de Sant Cugat; va ser una jornada de la qual personalment no només em quedo amb tots els productes recollits, sinó també amb els gestos, amb les mirades i les paraules de la gent... Persones que tot i tenir pressa s'aturaven i s'interessaven per la recol·lecta, que oferien el que els era possible i que somreia quan s'assabentava de l'objectiu de la recollida. Són instants en els que aquesta llum t'arriba a l'ànima i t'empenta a continuar treballant pel benestar i els drets animals amb la confiança que les bones persones hi són. I a totes elles, els dono les gràcies, per ajudar-me a seguir