Diàleg, acord i pacte

Fa temps que escrivim sobre la necessitat de trobar una solució al que està passant a Catalunya, i d’establir nous mecanismes de relació entre l’Estat i el nostre país.

Que fàcil hauria de ser poder asseure en una mateixa taula els dos governs, amb un full en blanc, i començar a escriure allò del que s’ha de parlar, sense embuts ni retrets, sense les forces de seguretat actuant i la fiscalia donant ordres, sense les entitats “no votades” agitant els carrers, ni amenaces. Fent política, aquest ha de ser el primer pas, tenir la voluntat d’arribar a acords, només d’aquesta manera es pot teixir el pacte.

Les postures estan “enrocades”, ningú vol baixar del burro, és una lluita de galls, i no s’adonen que només hi perdem tots, el poble català en primera instància i la resta de l’Estat després. Ens hem carregat la cohesió, cal treballar per una segona transició, reformar el sistema judicial, afrontar i renegar del passat franquista, actualitzar la vertebració territorial i dignificar les diferents cultures existents.

Els socialistes hem provocat que es constitueixi un grup de treball al congrés per començar a debatre l’encaix territorial, i de retruc obrir altres portes, altres vies per a l’entesa, per a la discussió, per a la política en definitiva.

La proposta federal socialista, ara ja tothom la dona per veraç, afirmem que és l’única solució davant l’immobilisme del govern del PP i la fugida endavant de JuntsxSí i la CUP, altres encara estan marejant la perdiu. Es tracta, doncs, de com poder arribar-hi, de com materialitzar-la, per això defensem: diàleg, acord i pacte.