Dubtes raonables

Quan s'abordin les eleccions generals, hi haurà una voluntat real de no cronificar el conflicte a Catalunya?

M'agrada el fet que Josep Cuní defineixi com a "dubtes raonables" les seves editorials de cada matí, de la mateixa manera que em va agradar molt que un destacat dirigent polític abanderés "la valentia de dubtar" a la tribuna del Parlament el vespre del fatídic 26 d'octubre de 2017. I és que dubtar, més enllà de les proclames ferrenyes d'uns i d'altres, també pot ser d'herois.

Ja fa mesos que vaig escriure dos articles titulats Elogi al matís (febrer 2018) i Elogi a l'empatia (abril 2018) i avui el vull complementar amb l'elogi al dubte. Dubtar per a preguntar (l'accountability que escrivia aquí mateix fa setmanes) a la recerca de respostes, i ara que en menys d'un mes haurem de votar en tres eleccions els dubtes creixen.

Tindrem unes veritables eleccions europees en les quals podrem parlar dels desafiaments de la Unió Europea, en un món globalitzat i amb uns moviments populistes i d'extrema dreta que gaudeixen de percentatges de vot gens menyspreables en massa Estats Membres, o parlarem de tot menys d'Europa?

Quan s'abordin les eleccions generals, hi haurà una voluntat real de no cronificar el conflicte a Catalunya? Algú admetrà que la gestió dels qui ocupaven responsabilitats institucionals l'octubre de 2017 ens va dur on ens ha dut? Tots els partits es comprometran a no pactar amb l'extrema dreta que atempta contra els drets fonamentals, començant pel principi d'igualtat?

I a Sant Cugat. Tindrem unes eleccions realment municipals, o serà la reproducció d'unes eleccions al Parlament a petita escala? S'avantposarà l'interès de la ciutat en tot moment i a l'hora de fer pactes postelectorals?

Diversos dubtes, mig tenyits de desig.

 
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?