El meu record d'Antoni Traveria

M'ha agafat completament desprevingut, la mort d'Antoni Traveria, director general de Casa Amèrica Catalunya, perquè, tot i que feia anys que no el veia, llegia els seus articles en un diari i res no m'havia fet pensar que estigués malalt. A més, una mort prematura com la seva, a 61 anys, sempre és percebuda com un atac a traïció.

El vaig conèixer ara fa uns trenta anys, quan el van nomenar director de Ràdio 4. Jo acabava de reincorporar-me a l'emissora després d'una estada a Alemanya i, gràcies a ell, vaig poder dirigir i presentar un programa de cinema de grans dimensions molt estimat i amb molta audiència que es deia "Hollywood Boulevard". En aquells temps la direcció de RTVE a Madrid encara no havia escanyat Ràdio 4 i tant els pressupostos com la llibertat de moviments eren prou satisfactoris. Va ser una època de directors exquisits com a persones: Andreu Manresa, Antoni Traveria, Ramon Font, Josep Maria Balcells...

Antoni Traveria, de l'òrbita del Partit Socialista, i jo, independentista des del bressol, no coincidíem gens ideològicament, però sentíem una gran estima l'un per l'altre. El factor humà hi fa molt, en aquestes coses. A ell li agradava molt el cinema i jo valorava molt la seva humanitat. Era d'aquelles persones que, lluny de cercar el conflicte, cercava sempre punts d'entesa i feia goig tenir-lo com a responsable màxim de l'emissora. Malauradament, el van rellevar del càrrec, va haver de marxar i els nostres camins professionals van divergir. Però més tard ens vam trobar en altres circumstàncies i ara que ha partit definitivament me'n queda un molt bon record, el record d'haver conegut una molt bona persona.