El poder de la lluita organitzada

Un estudi de camp antropològic, d'Adriana Kaplan, investiga una comunitat on unes dones caminaven molts quilòmetres per anar a buscar aigua. Un dia una entitat va posar un pou per "ajudar-les" i que haguessin de caminar menys. Aquella entitat no va tenir en compte, però, les relacions personals i socials que s'establien entre aquelles dones. Elles, havien creat un vincle, i intercanviaven anècdotes personals i familiars. Ara, però, amb el nou pou aquelles dones havien perdut l'espai on podien gaudir del contacte personal, de l'intercanvi i de les interrelacions.

De la mateixa manera, en el nostre context, els moments en què les dones abans anaven a rentar la roba al safareig de forma conjunta eren també espais de trobada i de posada en comú de preocupacions i experiències pròpies.

Aquests són exemples que ens mostren la gran força que té el fet de formar col·lectius, sentir-se part d'un grup, d'una entitat o d'una xarxa, ja que és precisament amb aquest grup organitzat com veritablement les coses es poden canviar.

A Sant Cugat, hem de canviar coses, i per fer-ho cal partir de l'organització. Cal que les dones de Sant Cugat ens organitzem i per tant, necessitem un espai, una xarxa on puguem parlar i compartir. Aquest és precisament l'objectiu dels anomenats Safaretjos, un punt de trobada per a les dones, dones molt diverses.

Et convidem el pròxim 21 d'octubre a les 18,30h a Cal Temerari, per poder parlar sobre micro masclismes, les feines de casa, la pressió estètica, i qualsevol cosa que t'afecti pel fet de ser dona i pugui ser un motiu per fer safareig, compartir i ajudar-nos. Anima't i vine a fer safareig a Cal Temerari.