El que no es vol escoltar

Enguany fa 25 anys dels Jocs Olímpics i Paralímpics de Barcelona. Va ser el juliol del 1992 que Barcelona començà una profunda transformació cap a una ciutat més moderna i que es va fer un lloc al mapa internacional. Però enmig d'elogis i congratulacions, hi ha un episodi que ningú vol escoltar.

L'Operació Garzón fou un desplegament de força i brutalitat de l'Estat espanyol contra l'independentisme català amb l'excusa de donar l'estocada final a la banda armada Terra Lliure (que ja havia anunciat la seva dissolució un any abans). Una operació dirigida per Baltasar Garzón que comportà la detenció de 45 independentistes d'arreu dels Països Catalans (moltes de les quals no tenien cap vinculació amb Terra Lliure). Gran part de les persones detingudes foren empresonades i torturades.

El passat 11 de juliol, les JERC vam organitzar un acte conjuntament amb ERC, la CUP i l'Associació de Memòria Contra la Tortura sobre l'Operació Garzón. L'acte va donar veu a l'exregidor d'ERC Eduard Pomar i l'exregidor de la CUP Ramón Piqué, dues víctimes de les tortures de l'Operació Garzón que són de Sant Cugat, i va aplegar a més de 80 persones disposades a no oblidar.

Els ponents van denunciar la duresa i crueltat de les tortures, la impunitat i l'abús policial. Així mateix, també van advertir que l'Operació Garzón també forma part de les clavegueres de l'Estat que tant en sentim a parlar aquests dies. En definitiva, van narrar el que no es vol escoltar.

És cert que la història l'escriuen els vencedors, però en aquest cas, els vençuts tenen força per lluitar contra el relat oficial triomfalista i ensenyar l'altra cara de la història.