El Sant Cugat vell, cada vegada és més nou

Sant Cugat, que camina cap als cent mil habitants, està començant a ser una ciutat que oblida el seu passat. En els darrers temps, estem veient com van desapareixent les cases de poble que eren construccions de determinades èpoques –finals del segle XIX, i principis del XX-. Realment, som un país avesat a veure com, per progressar, és imprescindible enderrocar tot el que ens fa olor d'"antic", i amb aquesta filosofia, aviat el centre històric es limitarà al Monestir, perquè només aquest quedarà d'empeus. Diuen que aquestes cases de poble no tenen gens d'importància, quan són les que conformaven carrers i places de l'antic poble.

La veritat és que només compten i es practiquen les polítiques que protegeixen una construcció desenfrenada, que només veu els metros quadrats del terreny que aquelles casetes ocupaven.

I si miréssim de protegir i incentivar les polítiques de manteniment i ajuts a aquestes construccions que en definitiva han estat l'essència de les nostres vides?

Mirant el passat, ben segur que no es deixaria construir un bloc de pisos impersonal a la plaça d'Octavia i que s'enderroqués la Masia de Cal Xerina, més coneguda com "Cal Llorençones".

El barri del Monestir n'és un clar exemple començant pel carrer de La Creu i les antigues cases dels Monjos de les quals en queden ben poques, tot i que eren cases amb dos-cents anys d'història i continuant pel carrer d'Orient, amb cases de fa cent anys, on actualment, s'hi estan construint més blocs d'habitatges.

Al carrer de Xerric també s'han enderrocat un parell de cases, en aquest cas, però, s'han conservat les seves façanes, cosa que és d'agrair.