Elogi a l'empatia

Al mes de febrer, feia una reflexió general sobre la importància del matís a l'hora de decidir. Avui vull fer un elogi a l'empatia, també de manera general, cosa que no exclou, naturalment, la seva aplicació en la política.

A la societat del segle XXI, ser empàtic, des del meu punt de vista, no està massa de moda. Ser empàtic costa, perquè representa un esforç per escatir què pensa l'altre, quins són els sentiments de l'altre i, en conseqüència, per entendre per què l'altre actua d'una determinada manera. Ser empàtic, doncs, és un bon punt de partida per a resoldre un conflicte entre individus, entre persones, entre sentiments, entre idees.

Ser empàtic no vol dir renunciar a res, però sí comprendre i entendre les raons i sentiments dels altres. Això costa, perquè ens obliga a sortir de la nostra pròpia zona de confort. Lligant-ho amb el que apuntava al febrer, cal farcir la nostra vida personal, acadèmica, social i política de matisos, i l'empatia en pot ser un bon mitjà.

De debò que alguns, sense renunciar a les seves posicions, no poden comprendre el dolor de tenir polítics a la presó, polítics als quals se'ls ha estroncat la seva vida familiar i professional? O a la inversa, poden els altres entendre que haver tirat pel dret el 27 d'octubre amb una majoria en escons molt inferior a la necessària per a la reforma estatutària va poder ferir les sensibilitats de molts dels seus conciutadans?

Si aquesta societat ha superat una dictadura, s'ha modernitzat, ha fet bandera de la igualtat o ha assumit el matrimoni homosexual i l'avortament com a drets, de debò que no pot dur a terme (insisteixo, sense renúncies) aquest exercici d'empatia? M'hi resisteixo a creure-ho!