Els grans de sorra
Si som sincers, una mica d’aquest tarannà format de desídia, de rigidesa en el comportament, d’esclerosi d’idees, de manca de respecte envers els altres, tots el portem a dins. És ben veritat: passen els anys, es multipliquen les reformes, canvien els governs, evoluciona la societat, però els buròcrates sempre són allà, petrificats i immòbils davant del seus escriptoris.
Però a més, en els ciutadans hi ha una resignació que, més enllà d’enrabiades momentànies, accepten la multiplicació dels pretextos, l’excés de documentació, els retards administratius. I això passa perquè el virus burocràtic, en graus diversos, arrela una mica en tothom (els buròcrates també havien estat simples ciutadans).
Això es manifesta en l’escàs sentit cívic, en el menyspreu de les regles veritables, en la indolent pedanteria, en la superioritat que hom s’atribueix a causa d’un càrrec, o fins i tot d’uns galons o d’un escambell més alt. És en aquest sentit que tots som una mica buròcrates. (Gianfranco Ravasi: Avvenire, 23.02.11)
Més informació