Emú i senglars

Tots tenim encara a la retina, aquelles imatges de l'emú corrent desesperat pels carrers de Sant Cugat, perseguit per als motoristes de la Policia Local, fins que, esgotat i col·lapsat per l'estrès, va caure fulminat, mort. I de l'esperpèntica imatge del policia abraonant-se sobre d'ell per reduir a un cadàver.

Em va fer molta pena aquella pobre bèstia i també em va saber greu el galdós paper de la Policia.

Hem vist emús a la natura, lliures, caminant tranquil·lament amb les seves proles. Els hem gaudit i fotografiat i aquest fet em va indignar molt. I la meva indignació anava dirigida especialment al propietari de l'animal. Perquè aquest emú tenia amo, no?

I quin irresponsable podia tenir un animal com aquest a casa seva, possiblement il·legalment, en males condicions i sense la cura i precaució necessària, que va permetre que s'escapés.

M'agradaria saber si se l'ha pogut identificar, si se li ha obert algun expedient i, sobretot, si pagarà per la seva imprudència. Em sabria greu que tot hagi quedat en res. Per l'emú i per als possibles danys a gent que hauria pogut provocar. Hauria de tenir un càstig prou important perquè li passin per alt les ganes de repetir-ho.

I també seria bo saber què s'està fent amb els senglars a Sant Cugat. És evident que pràcticament han desaparegut del nucli urbà. Per una banda felicitar a qui correspongui perquè eren un perill, però també que s'informi realment de quines mesures s'han aplicat. Llegeixo que en la campanya 17/18 se n'han caçat 71. Amb això no es justifica la reducció. Ni amb les vacunes segurament. Alguna cosa més s'ha d'haver fet i no deu ser gaire explicable, oi?