Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Mentre escoltava les paraules d’Oriol Izquierdo, en nom de la Institució de les Lletres Catalanes i, desprès, l’alcaldessa Mercè Conesa declarant que Sant Cugat vol ser la capital de la poesia, vaig rememorar les primeres passes d’aquesta aposta per la paraula feta abans per grups inquiets de ciutadans que, des de sempre, estimen la poesia i estimen el seu poble i el seu país.
Tothom va dir que encara ens quedava la paraula i que en els temps que ens ha tocat viure, més que mai, aquest dret a la paraula és imprescindible per poder resistir i, qui ho sap?, vèncer. La paraula, que és allò que ens diferencia dels altres animals encara que, a vegades, sembli impossible creure que algunes persones i paraules siguin d’animals racionals, de persones.
En aquesta ocasió el poeta d'honor, l’home escollit per rebre l’homenatge per la seva obra, és un poeta de Tortosa, un poeta com deia la cantautora Montse Castellà el dia de la inauguració, un home del sud del sud, Gerard Vergés. Un poeta, afegeixo jo, no massa conegut amb una obra curta però densa, que va publicar el primer poemari l’any l982 quan tenia 51 anys, L’ombra rogenca de la lloba i que va obtenir amb ell el Premi Carles Riba.
Segur que la poesia sempre ha estat amb Gerard Vergés, un doctor en farmàcia, ara més menut que quan era jove, un rostre amb mig somriure sorneguer i els ulls que esbrinen a qui s’acosta amb posat d’acolliment no exempt de certa sorpresa. Un poeta que expressa des de l’home, el paisatge i el temps la seva convicció que, com diu clarament, “de cop comprenc que l’home és la memòria”. Un poeta que entona el seu cant elegíac que sempre redueix amb una suau ironia destil.lada des de la saviesa dels humils.
El Festival dura 8 dies i ja estem a la meitat dels actes a llibreries, galeries d’art, Casa de Cultura, Teatre de Mirasol, Biblioteques, carrers i places, Teatre-Auditori amb un home encara més del sud, Raimon... Escolliu entre tots ells en l’extens programa, però aneu-hi per defensar la paraula i, amb això, amb paraules del poeta d’honor tanco avui:
Tothom va dir que encara ens quedava la paraula i que en els temps que ens ha tocat viure, més que mai, aquest dret a la paraula és imprescindible per poder resistir i, qui ho sap?, vèncer. La paraula, que és allò que ens diferencia dels altres animals encara que, a vegades, sembli impossible creure que algunes persones i paraules siguin d’animals racionals, de persones.
En aquesta ocasió el poeta d'honor, l’home escollit per rebre l’homenatge per la seva obra, és un poeta de Tortosa, un poeta com deia la cantautora Montse Castellà el dia de la inauguració, un home del sud del sud, Gerard Vergés. Un poeta, afegeixo jo, no massa conegut amb una obra curta però densa, que va publicar el primer poemari l’any l982 quan tenia 51 anys, L’ombra rogenca de la lloba i que va obtenir amb ell el Premi Carles Riba.
Segur que la poesia sempre ha estat amb Gerard Vergés, un doctor en farmàcia, ara més menut que quan era jove, un rostre amb mig somriure sorneguer i els ulls que esbrinen a qui s’acosta amb posat d’acolliment no exempt de certa sorpresa. Un poeta que expressa des de l’home, el paisatge i el temps la seva convicció que, com diu clarament, “de cop comprenc que l’home és la memòria”. Un poeta que entona el seu cant elegíac que sempre redueix amb una suau ironia destil.lada des de la saviesa dels humils.
El Festival dura 8 dies i ja estem a la meitat dels actes a llibreries, galeries d’art, Casa de Cultura, Teatre de Mirasol, Biblioteques, carrers i places, Teatre-Auditori amb un home encara més del sud, Raimon... Escolliu entre tots ells en l’extens programa, però aneu-hi per defensar la paraula i, amb això, amb paraules del poeta d’honor tanco avui:
“El mot obscur i el pensament difús
segur que et cavaran la sepultura.
Poeta ver no fa literatura.
La retòrica, amic, és com un pus”
segur que et cavaran la sepultura.
Poeta ver no fa literatura.
La retòrica, amic, és com un pus”