Fa un any

Han succeït massa esdeveniments en el darrer any. Els hem de pair. És més, necessitem fer-ho. Certament, els atemptats del 17-A i la manifestació al crit de 'No tinc por' del 26-A van ser ràpidament sobrepassats per la qüestió catalana.

Qui ens ho hagués dit, el 10 d'agost de 2017, tot just fa un any, que viuríem els plens al Parlament del 6 i 7 de setembre en què, com va dir un conseller aleshores, 'no es va fer tot prou bé'; o la jornada de l'1-O, en què es va exercir una violència policial desproporcionada i del tot injustificada contra persones que pacíficament volien votar.

Qui ens ho hagués dit que viuríem un octubre d'infart, amb les jornades del 10 i, sobretot, del 26 i del 27 d'octubre, en què vam viure una Declaració [simbòlica] Unilateral d'Independència i, paral·lelament, l'aplicació de l'article 155 de la Constitució per part del Senat amb la consegüent pèrdua de les nostres institucions i la convocatòria d'eleccions al Parlament per al 21 de desembre, després d'unes hores en què l'expresident Puigdemont va passar de traïdor a heroi en qüestió de minuts.

Qui ens ho hagués dit que veuríem els Jordis i alguns exconsellers a la presó, amb mesures cautelars absolutament desproporcionades basades en interlocutòries l'argumentació de les quals és, com a mínim, molt discutible; o que l'expresident i diversos exconsellers serien a l'estranger, on s'està posant encara més en entredit els processos penals oberts a Espanya contra dirigents independentistes.

Qui ens ho hauria dit, fa un any, que Quim Torra seria el President de la Generalitat; Pedro Sánchez el president del govern espanyol i Carmela Fortuny, l'alcaldessa de Sant Cugat.