He perdut el meu gos!

L'experiència i dedicació ens dicta uns mínims imprescindibles, que esperem no oblideu mai
He perdut el meu gos!
L'experiència i dedicació ens dicta uns mínims imprescindibles, que esperem no oblideu mai

És ben cert que fins que algú no passa per aquella experiència, no n'és conscient de tot el que et ve a sobre. I, per moltes vegades que un ho pugui escoltar, sempre es pensa: "Sí, sí, quanta raó tenen... però a mi, mai em passarà".

 

Però, per desgràcia, en el poc temps que estem amb la PAS, hem pogut comprovar que aquest angoixós moment arriba; allò que no ens ha de passar mai... ens passa. És ben cert que no hi ha un decàleg de què s'ha de fer si per desgràcia perdem la nostra mascota. Però l'experiència i dedicació ens dicta uns mínims imprescindibles, que esperem no oblideu mai.

 

No cal ni recordar la necessitat i obligació de tenir l'animal amb el seu microxip i registrat, i la presència d'una xapeta amb un telèfon és una ajuda molt més important del que un es pot imaginar, estalviant a l'animal el fatigós recorregut d'anar rondant veterinaris, policies, recollides a protectores i nits fora de casa abans de ser retornat.

 

Així doncs, els petits consells que voldríem donar just en el moment que, de sobte, perdem de vista el nostre animal, són els següents:

 

Confirmar que realment ha desaparegut i no moure's del punt on s'ha deixat de veure. Aquest punt és clau. Tenim comprovat que la gran majoria dels animals perduts tornen al punt on es van perdre. Moltes vegades, es comet el gran error de començar a fer voltes i més voltes, aconseguint que el pobre animal, si vol tornar a aquell punt, comenci a rastrejar l'olor dels amos per tot arreu, i quan per fi torna al punt on va desaparèixer, els amos ja han marxat esgotats de voltar i desesperats per no haver-lo trobat.

 

Són claus les primeres 48 hores! És molt important deixar una peça de roba que faci olor de l'amo just en aquell lloc, per potenciar que l'animal s'hi senti acollit i retorni.

 

Recomanem realitzar totes les trucades oficials imprescindibles per la zona (policia, protectores de la zona, veterinaris, comunicació al registre on tenim el gos per anunciar la pèrdua, etc.). No s'ha d'oblidar que un gos pot caminar molts kilòmetres si està espantat o segueix una femella en cel.

 

Iniciar una difusió en línia massiva (tots tenim fotografies del nostre gos a sobre) adjuntant les dades bàsiques del gos –sexe, edat, color, raça, corretja, collar – i la zona exacta on ha desaparegut. És important utilitzar totes les xarxes socials actuals com el Facebook, Instagram...

 

Realitzar una difusió física massiva, és a dir, rètols amb una foto, un telèfon, i especificant algun tret a destacar de l'animal. Jo en aquest punt sempre faig la comparativa següent: Oi que quan ve el circ a un poble, tothom n'és conscient? Perquè posen un cartell cada dues passes! Doncs quan es perd un gos, s'han de col·locar cartells a tot arreu. Tothom ha de saber que s'ha perdut el gos! Només així podrem tenir l'ajuda dels mil ulls que caminen cada dia pels carrers.

 

Com a últim consell, no perdre l'esperança! Ells no ho faran i us seguiran buscant cada dia.



Comentaris