Hola, sóc l’Èrika

Fa uns anys l'atracció fou el carrer intel·ligent: amb paperera solar, que ja no hi és

Fa unes setmanes vam tenir l'oportunitat de pujar a un autobús que se'ns anunciava accessible, elèctric i, sobretot, intel·ligent. La cosa consistia a circular sense conductor per una zona de vianants. Tota una proesa! Però, si t'he vist, no me'n recordo. No es tractava d'acostar-nos una mica més a aquesta smart city que mai no arriba, sinó de participar per un moment de la ciutat virtual que estem construint.

Fa uns anys l'atracció fou el carrer intel·ligent: amb paperera solar, que ja no hi és, i pantalla de senyalització, que pràcticament mai no va funcionar, perquè els conductors sabessin de l'existència o no d'espais per aparcar. La intel·ligència va durar poc, però és igual, ja havia servit per anar a un congrés a lluir intel·ligència artificial.

En paral·lel va arribar la Library Living Lab. Mai no vam saber exactament en què consistia, però és igual. Després d'alguns informes i de la consternació d'algunes institucions davant la seva inutilitat, Segons sembla, es posarà un gestor perquè li doni un impuls i en tregui alguna cosa de profit. A càrrec de l'Ajuntament, naturalment. I, per acabar-ho d'adobar, van venir les llumetes a terra, concretament als Quatre Cantons, perquè els vianants que es dediquen a mirar a terra, en lloc de mirar els semàfors, que és el que toca, no prenguessin mal. No cal dir que ja funcionen a mitges. Això sí, ningú no ha pres mal. Les llumetes?

En definitiva, tot forma part d'aquesta marca d'aparador que hem fabricat entre tots. I que a alguns conciutadans nostres sens dubte els excita. En paral·lel tenim la ciutat realment existent, que és tota una altra cosa. D'això ja en parlarem un altre dia.

 
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?