Hores golfes

Són les 4 de la matinada i el Monestir està obert, amb una vintena de persones dins. Tranquils, no han entrat a robar... La “culpa” de tot això és del papa Francesc. Ens ha demanat que deixem l’Església oberta durant 24 hores perquè aquella nit hi passin coses senzilles però meravelloses. Són milers les esglésies a tot el món que han obert en aquest horari “golfo” i el Monestir és una d’elles. He dormit molt poc i he vist sortir centenars de persones de l’Església.

El 95% surten sense cara de son ni fent badalls, sinó amb un somriure i una cara de goig com no se’n veuen gaires en aquestes hores. Què està passant? Us ho explico amb un cas concret: entren unes noies italianes que estan fent l’Erasmus a la UAB. Queden impactades pel que estem vivint, per la bellesa del Monestir, per les persones que estan pregant i la música en directe: quanta bellesa! S’hi volen sumar i em pregunten què poden fer.

Les animo a escriure en un paper aquella pregària que duen al cor i deixar-la als peus de Jesús. Ho fan, preguen una estoneta davant seu i es produeix l’“efecte monestir”. La força de la trobada amb la pau de Jesús els omple el cor de goig i surten de l’església radiants. I és que la nit és un temps de confidències!