I ara, què?

Les eleccions municipals del diumenge 26, segons la meva opinió, deixen a Sant Cugat del Vallès diverses lectures que procuraré exposar. La primera és constatar com 12 candidatures ha estat un error de determinades tendències i, probablement, el resultat d'un excés de personalisme que, com es veu, només condueix a desvirtuar la realitat dels desitjos ciutadans, deixant fora del ple municipal sigles i persones que haurien de ser-hi per completar la realitat social i política de la ciutat.

La segona confirmar que l'opció intel·ligent de Carmela Fortuny, llista amb ampli espectre de persones vinculades a sectors múltiples de la ciutat (poble!), no estrictament de partit, ha donat un fruit que probablement ha superat les mateixes expectatives. La tercera corroborar que l'onada nacional, en el cas d'ERC/MÉS la catalana, i en el de PSC espanyola, ha suposat l'augment d'ambdues formacions al marge, no només és clar, de l'acció local.

La quarta que Ciudadanos demostra, inclús aquí, que la seva aposta per ser la dreta a tota Espanya, aguanta amb prou feines un espai que havia conquerit des de zero a la ciutat. I cinquena que la CUP ha esgotat a gent que, des del món independentista, confiaven en la seva proposta i que el pas del temps han traspassat els seus vots a opcions que semblen, en el temps, més factibles de convertir-se en realitat.

I ara, què?: Doncs que cal pactar. Tenir present que ja ha passat el temps de les majories absolutes, que la ciutadania és diversa, que les persones de diferents tendències polítiques volen per la ciutat moltes coses en les quals, sense cap mena de dubte, gairebé tothom coincideix. Pacte i a treballar!